Una solució ideal per començar a ser independent
A causa de l’increment dels preus dels habitatges, tant per comprar com per llogar, cada vegada és més comú compartir pis amb gent jove amb les mateixes necessitats. Aquí tens tot el que s’ha de tenir en compte a l’hora de compartir pis.
L’emancipació dels joves i, més concretament, el fet de marxar a viure sols cada cop s’està complicant més pels elevats preus del mercat immobiliari. Si la compra d’un pis està molt complicada pel cost de l’habitatge, el lloguer d’un habitatge també s’està convertint en un “via crucis” pels joves avui en dia: avals bancaris, un any de fiança, contractes indefinits, una renda que no superi el 30% del sou de l’habitant… Amb aquestes condicions, un jove sol (és a dir, que no vagi a viure amb un altre familiar o en parella) no pot llogar un pis sol. Per aquesta raó, cada cop abunden més els pisos compartits entre joves: habitatges d’estudiants, d’amics, de desconeguts que s’aventuren a viure plegats, de gent gran que conviu amb estudiants que els hi fan companyia a canvi de viure al pis… tot és vàlid i molt més econòmic que afrontar les despeses un sol.
Si, encara que ho vulguis, no tens la sort de tenir la suficient capacitat econòmica per a mantenir un pis sol/sola i tampoc tens ningú amb qui marxar a viure (parella o familiars), t’expliquem quins són les diferents opcions que tens per a buscar companys i els consells bàsics que has de tenir en compte per a què la convivència us sigui fàcil i agradable.
Si tens la possibilitat de triar els companys i les companyes de pis en què residiràs (bé perquè el llogater inicial siguis tu, bé perquè puguis decidir), contempla quin tipus de persones s’adeqüen més a la teva manera de viure.
La convivència entre joves de diferents cultures pot ser un handicap o un avantatge, depèn de com es miri. Conèixer persones d’altres nacionalitats i costums és tan enriquidor com viatjar i, a més, sempre pots fer amistats que en un futur et convidin a conèixer altres països!!! Això sí, has de tenir en compte que les diferents cultures sempre comporten diferents costums que estaria bé que coneguessis abans de decidir-te a compartir pis amb persones estrangeres.
Dins d’aquest aspecte, pot ser que siguis tu l’estranger. En el cas que siguis estudiant d’Erasmus o altres programes de mobilitat europea o bé marxis a un país fora d’Europa a estudiar, has de tenir molt clars els costums del país on vas a viure, ja que aquesta pot ser una font de problemes amb els teus companys i les teves companyes.
En qualsevol cas, és important deixar clar als teus companys i companyes de pis els teus costums, les teves preferències, les manies, els horaris, amb la finalitat de garantir una convivència cordial.
Quan s’entra a viure en un pis compartit és aconsellable signar un contracte de lloguer, en el qual s’ha d’establir la durada, la renda, les despeses que s’han d’assumir… En tot el que no es preveu al contracte, s’aplicarà el que estableix la Llei.
Contracte de lloguer d’habitatge
És quan al contracte de lloguer que es firma amb el propietari o propietària, apareixes com a cotitular amb la resta de companys de pis. És a dir, és el contracte de lloguer en el qual apareix una pluralitat de persones inquilines. Totes respondràn de manera solidària davant el propietari o propietària pels incompliments del contracte que es puguin produir.
Contracte de lloguer parcial de l’habitatge ( subarrendament)
El subarrendament es dona en la situació en que firmes el contracte de lloguer amb el llogater o llogatera del pis.
Únicament es permet el subarrendament parcial d’un pis. Està prohibit que una persona inquilina pugui subarrendar totalment el pis a una tercera persona.
El subarrendament parcial ha d’estar autoritzat pel propietari o la propietària en el contracte de lloguer. I si no hi figura expressament, s’ha de demanar autorització.
El preu del subarrendament no pot superar la renda pactada en el contracte inicial. I la durada del contracte de subarrendament ha de ser la mateixa que resti per complir el total del contracte.
Contracte d’una habitació
És el contracte de lloguer per usar una habitació d’un pis, de forma privativa, i amb el dret d’utilitzar de forma compartida, no en exclusiva, altres dependències, que també són emprades per la resta d’ocupants de l’habitatge.
Una de les normes principals de convivència és respectar la privacitat de les habitacions que pertanyen a cadascuna de les persones que comparteixen el pis. Una altra norma és mostrar respecte i ordre als espais comuns: el menjador, la cuina, el bany…
El pagament del lloguer i les despeses comuns són qüestions molt importants que totes les persones integrants d’un pis compartit han de tenir molt clares abans de començar a conviure. Normalment el pagament de la renda es fa a parts iguals entre els companys i les companyes de pis. Però pot haver factors que facin que qualque persona pagui més o menys que la resta. per exemple, que la seva habitació sigui més petita o sigui interior.
És important determinar la forma de pagament: la renda s’haurà de pagar amb un únic ingrés al propietari o propietària. Després, els integrants del pis han de pactar la fórmula de pagament: un recull els doblers i fa l’ingrés, o es té un compte bancari comú des d’on fer els pagaments.
També és important decidir com s’assumeixen les despeses de llum, aigua, gas, Internet…
La UIB disposa d’una Borsa d’allotjament on se poden trobar ofertes i demandes de pisos per compartir. Pots ampliar la informació sobre allotjament en la secció Viu la UIB.
