L’opció més escollida pels joves per accedir a un habitatge
A l’hora de llogar un pis o habitació cal tenir diverses coses en compte. En aquest apartat tractarem de donar-te tots els consells necessaris per a fer-ho tot de la manera més correcta i evitar ensurts.
Un contracte de lloguer és un acord entre un propietari i un llogater pel qual el propietari cedeix al llogater l’ús d’un immoble durant un temps determinat a canvi d’una retribució prèviament pactada.
Els contractes de lloguer d’ habitatges són regulats per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU, Llei 29/1994, de 24 de novembre, reformada pel Reial Decret 21/2018, de 14 de desembre de mesures urgents d’habitatge i lloguer).
El contracte de lloguer pot ser oral o escrit. El contracte oral es pot demostrar per mitjà dels rebuts del pagament de la renda; és recomanable, però, fer el contracte per escrit.
Si optes per la modalitat del contracte per escrit, no cal que segueixis un model en concret. N’hi ha prou que ambdues parts manifestin per escrit els acords a què han arribat. Per facilitar aquesta tasca, hi ha, però, un “contracte -tipus” de venda en estancs.
Si vols donar-li encara més formalitat al contracte, pots formalitzar-lo en escriptura pública davant del notari i després inscriure’l al Registre de la Propietat. Aquesta opció és la més cara, i no per això el contracte guanyarà validesa jurídica, però sí que guanyarà seguretat pel llogater en cas que el propietari decideixi vendre l’habitatge abans que finalitzi el contracte de lloguer.
El contracte de lloguer pot ser verbal o escrit. Et recomanem que per evitar problemes, demanis contracte per escrit. En ell han de constar obligatòriament les següents dades:
- Identificació de l’habitatge: adreça completa especificant numeració del pis.
- Nom i llinatges del propietari/a i llogater/a, amb els seus DNI.
- Renda que s’ha de pagar mensualment (especificada en import mensual o anual).
- La durada del contracte i la data d’inici.
- La data de la signatura o de l’ocupació efectiva del lloguer. I seria convenient que hi constàs:
- La forma de pagament del lloguer.
- La fiança.
- La clàusula d’actualització de la renda.
- La repercussió de les despeses.
- Un inventari de mobles i electrodomèstics, si s’escau.
En tot cas, sempre et recomanam que abans de signar el contracte, llegeixis bé totes les clàusules i que davant de qualsevol dubte, consultis a un expert en aquests temes o facis una consulta jurídica.
En formalitzar un contracte de lloguer, la renda i la durada del contracte són les que les parts firmants hagin pactat. No obstant això, cal tenir en compte que, si bé la durada del contracte és lliure, la LAU estableix que, quan es pacta una durada inferior als 5 anys o 7, en cas que l’arrendador sigui una empresa, el contracte s’ha de poder prorrogar fins aquest termini. La pròrroga és potestativa per al llogater i obligatòria per al propietari, és a dir, que es prorroga sempre que el llogater vulgui fins als tres anys de contracte.
En contractes inferiors a cinc anys o set, en el cas que el propietari sigui una empresa, obligatòriament el propietari ha de prolongar el lloguer per terminis anuals fins a aquest termini, de no ser que sigui el llogater qui manifesti al propietari la seva intenció de posar fi al contracte. Per fer-ho, haurà de comunicar-ho per escrit com a mínim, amb trenta dies d’antelació a la data de finalització del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues.
La Llei d’Arrendaments Urbans regula una excepció a aquesta pròrroga legal; la de que el llogater, el seu cònjuge o parella de fet, pares o fills necessiti el pis abans de complir-se els tres anys de l’arrendament. Aquesta excepció a la pròrroga legal es podrà fer valer sempre, encara que no s’indiqui en el contracte.
Passat el termini de pròrroga obligatòria, el propietari es podrà negar a renovar el contracte, sempre que preavisi al llogater amb trenta dies d’antelació a la data de finalització de contracte.
Si arriba la data final del contracte de lloguer, als 5 anys, o set anys com a mínim, i cap de les dues parts no comunica la voluntat de finalitzar-los, el contracte queda automàticament prorrogat per necessàriament tres anys més.
A la celebració d’un contracte d’arrendament subjecte a la Llei d’Arrendaments Urbans, l’arrendador ha d’exigir de l’arrendatari una fiança en metàl·lic que dipositarà davant l’IBAVI fins a la finalització del contracte i que durant els tres primers anys de durada d’aquest no estarà subjecta a actualització.
La renda serà pactada lliurament per ambdues parts. Estarà llavors en funció de la oferta i la demanda i de l’acord propietari-llogater. No hi ha mínims establerts.
Els períodes de pagaments també poden ser pactats per les parts, però si res es diu en el contracte, la llei estableix que el pagament ha de ser mensual i s’efectuarà durant els primers 7 dies del mes. El pagament es farà anticipadament no a mes vençut, però d’acord amb la llei, l’arrendador no podrà demanar el pagament anticipat de més d’una mensualitat.
Arrendador i arrendatari poden pactar en el contracte el mitjà de pagament (xec, transferència bancària, metàl·lic) i el lloc on es farà el pagament. Si no es diu res en el contracte, la llei preveu que el pagament es faci en metàl·lic i que l’arrendador el cobri a l’habitatge arrendat. També es podrà pactar lliurement per les parts, que durant un termini determinat, la renda quedi compensada total o parcialment pel compromís de l’arrendatari de reformar l’immoble en les condicions pactades.
L’arrendador està obligat a fer entrega d’un rebut del pagament de la renda, sempre que no hi hagi un altre pacte al respecte. Aquest rebut ha de especificar per separat les diferents quantitats que configurin el total abonat. Si la renda es paga per algun mitjà que demostri en sí mateix el compliment, com pot ser una transferència o un ingrés en compte, els comprovants bancaris d’aquestes operacions poden servir com a rebut, sempre que s’hagi estipulat així en el contracte.
El pagament de la renda és la principal obligació a que es compromet l’arrendatari. Aleshores, no pagar les rendes en el termini pactat, es considera motiu de resolució del contracte.
La renda s’haurà d’anar adaptant anualment al cost de la vida, és el que s’anomena actualització de la renda.
Es preveu llibertat de pacte, és a dir, que a la pràctica el propietari ens pot imposar el mètode d’actualització que vulgui. En defecte de pacte no s’aplicarà la revisió de rendes. Generalment, l’actualització de la renda del contracte, anirà referenciada a un índex de referència determinat, generalment ens trobarem que l’actualització anual de la nostra renda es calcularà en relació a la pujada anual de l’Índex de Preus al Consum.
En el cas que es pacti l’actualització de la renda, però no es detalli índex de referència ni mètode de revisió, es prendrà com a referència l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), aplicant la variació anual d’aquest a la data de la revisió del contracte.
Per tal de comprovar els índexs de referència i calcular l’actualització de la renda, pots entrar a www.ine.es on trobaràs una eina que te calcularà la renda actualitzada.
La llei estableix clarament que només se li pot exigir al llogater el pagament de la nova renda a partir del mes següent a aquell que l’arrendador li hagi comunicat per escrit. Per fer-ho el propietari té dues opcions o fer-ho mitjançant el rebut de la darrera renda no actualitzada o notificar-li. En ambdós casos el propietari ha de informar el llogater del càlcul que ha fet per arribar a la renda actualitzada.
La Llei d’Arrendaments Urbans és la norma que regula el mercat de lloguer d’habitatges a tot l’Estat. En aquesta llei podran obtenir informació sobre el contracte de lloguer i les seves clàusules, la fiança d’arrendament, pagament de la renda, les despeses generals o despeses per servei, les obres en l’habitatge, la resolució del contracte, la cessió i el subarrendament. Aquesta fitxa està actualitzada amb les últimes modificacions del Reial Decret Llei 7/2019, d’1 de març.
És el document on l’arrendador cedeix l’ús i gaudi d’un bé immoble (l’habitatge) a l’inquilí per un temps determinat, mentre que l’inquilí es compromet a pagar la renda fixada lliurement entre les parts, i a tornar la finca tal com la va rebre al concloure el contracte d’arrendament. Encara que no és obligatori, és aconsellable que el contracte d’arrendament es faci per escrit per poder provar en cas de conflicte els drets i obligacions als quals s’han compromès ambdues parts.
Contingut
• Identitat dels contractants (inquilí i propietari): Nom,llinatges, DNI, NIE o passaport.
• Identificació de l’habitatge que es lloga (ciutat, carrer, núm, pis) i el seu estat (si està amoblada o no).
• Durada pactada.
• Renda inicial del contracte.
• Clàusules que les parts hagin acordat.
• Annexos, per exemple, l’inventari d’estris si la casa està amoblada (si l’inquilí s’observa que els mobles tenen desperfectes o que l’inventari conté estris que no apareixen en l’habitatge, haurà de figurar en l’annex al contracte).
Les clàusules abusives que vulneren drets establerts com a irrenunciables en la Llei d’Arrendaments Urbans no són vàlides. És a dir, encara que estiguin signades per l’inquilí, és com si no existissin. Si es tracta d’habitatges protegits, els contractes d’arrendament han d’incloure clàusules de caràcter obligatori i hauran de ser visats per la Direcció general d’Habitatge i Rehabilitació.
Durada
La Llei estableix que la durada inicial del contracte serà la que lliurement acordin el propietari i el llogater. El més comú és que es redacti el contracte per un any de durada. Se pot prorrogar si ambdues parts estan d’acord fins a 3 anys més.
Si no es vol prorrogar el contracte per aquests tres anys més, s’haurà d’avisar amb dos mesos d’antelació en el cas de l’arrendatari i quatre mesos en el cas de l’arrendador.
Els primers 6 mesos de cada contracte són obligatoris (de pagament obligatori encara que s’abandoni la casa abans) i posteriorment l’inquilí podrà desistir del contracte sempre que ho comuniqui per escrit amb 1 mes d’antelació, atenint-se a la indemnització que s’hagi marcat en funció dels mesos que queden per a la finalització del contracte.
En els contractes de termini indeterminat o en els quals no s’estableixi termini, es consideren celebrats per un any i també s’apliquen les pròrrogues anuals fins als 5 anys.
No s’allargarà el contracte quan el propietari (persona física) hagi manifestat en el mateix que necessita l’immoble per utilitzar-lo com habitatge permanent abans del transcurs dels 5 anys, però sempre que concreti la causa. En aquest cas, ha d’ocupar l’habitatge en els tres mesos posteriors a la fi del contracte.
Pots assessorar-te sobre el model de contracte de lloguer o la Llei d’Arrendaments Urbans en el servei de l’assessoria jurídica d’habitatge de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Marratxí.
És una quantitat de diners, equivalent a una mensualitat de la renda, que l’inquilí ha de lliurar al propietari en el moment de la celebració del contracte. La llei estableix que podran pactar addicionalment un altre tipus de garanties, el valor d’aquestes garanties addicionals no podrà excedir de dues mensualitats de renda.
Un cop passats els 5 primers anys de contracte, es pot actualitzar l’import de la fiança a el nou import de mensualitat de lloguer.
La seva finalitat és assegurar que l’inquilí complirà amb les obligacions derivades del contracte de lloguer, principalment la de retornar l’habitatge tal com es va lliurar, així com el pagament de la renda.
Un cop finalitzat el contracte i retornades les claus, abans que transcorri un mes, la fiança es recuperarà en la seva totalitat si no hi ha despeses pendents o desperfectes en l’habitatge.
El propietari té l’obligació de dipositar la fiança en l’organisme públic competent fins a l’extinció del contracte. A Balears la fiança s’haurà de dipositar a l’IBAVI.
És el preu que pagarà l’inquilí per l’ús de l’habitatge. Serà la quantitat que lliurement s’acordi. A aquesta quantitat també se l’anomena “lloguer”. Si es lloguen habitatges de protecció pública, la renda ve establerta per l’Administració.
El pagament s’efectuarà de la manera pactada. La periodicitat del pagament serà la que es pacti (mensual, trimestral …).
Si no es va acordar res al respecte, l’inquilí ha de pagar el lloguer mensualment i en els set primers dies del mes. El propietari no pot exigir el pagament anticipat de més d’una mensualitat de lloguer.
El propietari està obligat a lliurar un rebut de pagament del lloguer, encara que el normal és que els pagaments es facin mitjançant transferències o domiciliacions bancàries i és prou el justificant bancari com a prova del pagament, i no és necessari que el propietari en aquests casos expedeixi el rebut ( en el document bancari ha de figurar les quantitats abonades pels diferents conceptes: lloguer, comunitat de propietaris, fiança …)
Durant els 5 primers anys es podrà actualitzar la renda (pujada gradual del preu del lloguer) anualment en funció de la variació percentual de l’IGC (Índex de Garantia de Competitivitat) però mai en percentatge superior a l’IPC. El propietari haurà de comunicar per escrit a l’inquilí l’actualització de la renda i el llogater haurà de pagar la nova renda a partir del mes següent en què li hagi estat comunicat.
Pot no haver actualització si no s’ha pactat expressament en el contracte.
Les despeses generals són aquelles destinades al manteniment de l’edifici, als seus serveis (piscina, vigilància, despeses de comunitat …), IBI, càrregues i responsabilitats que corresponguin a l’habitatge llogat. Les despeses per subministraments són aquelles relatives a la llum, aigua, gas.
Les despeses generals són a càrrec del propietari excepte que s’acordi en el contracte que siguin a càrrec de l’inquilí. Perquè aquest acord sigui vàlid s’ha de fer constar per escrit, determinant l’import anual de les despeses.
Les despeses per subministraments mitjançant aparells comptadors seran per compte de l’inquilí.
Tant les despeses generals com les despeses individuals es faran constar mitjançant rebut de pagament.
Obres de conservació: El propietari està obligat a realitzar totes les obres necessàries per conservar l’habitatge en condicions d’habitabilitat, sempre que el deteriorament no el produeixi l’inquilí. El llogater ha de posar en coneixement del propietari la necessitat de reparació en el termini més breu possible. Aquestes obres no donen dret a elevar la renda. Si les obres de conservació no poguessin esperar fins a la finalització del contracte l’inquilí no pot negar-se. Ara bé, si l’obra dura més de 20 dies l’inquilí té dret a demanar que es disminueixi el preu del lloguer en proporció a la part de l’habitatge que no pugui utilitzar.
Obres de millora: L’inquilí estarà obligat a suportar la realització per part de l’arrendador d’obres de millora quan l’execució no pugui esperar a la finalització del contracte. El propietari podrà realitzar aquelles obres de millora que consideri necessàries sempre que no pertorbi l’ús i gaudi de l’habitatge per part de l’inquilí. El propietari ha de notificar l’obra per escrit a l’inquilí amb al menys tres mesos d’antelació i el llogater podrà: finalitzar el contracte si les obres afecten de manera important a ús i gaudi de l’habitatge llogat; o suportar les obres (amb dret a una reducció de la renda equivalent a la part de l’habitatge que no podrà utilitzar i indemnització per les despeses que les obres li obliguin a efectuar).
• En cap cas es podran fer obres que suposin una disminució en l’estabilitat o seguretat de l’habitatge.
• L’inquilí necessita el consentiment escrit del propietari per a realitzar obres que modifiquin la configuració del seu habitatge o els seus accessoris.
• Si el llogater realitza les obres sense consentiment, el propietari podrà finalitzar el contracte o exigir l’inquilí que reposi les coses a l’estat anterior quan finalitzi el contracte.
• L’inquilí amb discapacitat podrà realitzar aquelles obres necessàries en l’habitatge per a ser utilitzada de forma adequada i d’acord a la seva discapacitat, havent de reposar l’habitatge a l’estat anterior si així ho exigeix l’arrendador.
• El desgast per l’ús ordinari de l’habitatge (bombetes, aixetes o clau de la llum), ho pagarà l’inquilí.
Si el llogater o el propietari incompleixen alguna de les obligacions del contracte, l’altra part podrà exigir el compliment o promoure la resolució (ruptura del contracte).
Causes de resolució del contracte pel propietari:
• Falta de pagament de lloguer o de qualsevol de les quantitats assumides per l’inquilí.
• Manca de pagament de fiança o la seva actualització.
• Sotsarrendament o cessió no permesos.
• Realització per part de l’inquilí d’obres en l’habitatge no permeses pel propietari.
• Danys causats intencionadament per l’inquilí de l’habitatge.
• Que es realitzin en l’habitatge activitats il·lícites, molestes, insalubres, nocives o perilloses.
• Que l’habitatge no es destini a habitatge habitual i permanent de l’inquilí.
Causes de resolució del contracte per l’inquilí:
• Negativa del propietari a realitzar les reparacions necessàries per conservar l’habitatge en condicions d’habitabilitat.
• Molèsties ocasionades pel propietari a l’inquilí en la utilització de l’habitatge (que no faciliti l’ús pacífic de l’habitatge).
En els casos de cessió i subarrendament ha d’existir consentiment escrit per part del propietari.
La cessió és la situació en la qual el llogater (cedent) transfereix a un tercer (cessionari) l’ús de l’habitatge que té llogat i per això es desvincula totalment del contracte. La cessió com a tal és gratuïta, però en passar el cessionari a ser el nou inquilí es fa càrrec de totes les obligacions i drets establerts en el contracte, cosa que no impedeix que hi hagi una renda o quantitat en el contracte que hagi de pagar el cessionari .
El subarrendament és el contracte de lloguer fet per l’inquilí amb una tercera persona a canvi d’una quantitat de diners. En aquest cas hi ha dos contractes.
Contracte de lloguer o arrendament: Contracte inicial entre el propietari i inquilí originari.
Contracte de subarrendament: Contracte entre l’inquilí (sotsarrendador) i una tercera persona (subarrendatari).
L’habitatge llogat només es pot subarrendar de forma parcial, és a dir, l’inquilí únicament pot rellogar una part de l’habitatge, reservant la resta. El dret del subarrendatari (segon contracte) s’extingirà en tot cas quan ho faci el de l’inquilí (primer contracte). El llogater no pot exigir per la part de l’habitatge que relloga una renda superior a la que estigui pagant.
Si t’ofereixen una habitació en un pis que ja està llogat per la persona que et fa l’oferiment, és important que tinguis en compte les següents qüestions:
• El titular del contracte ha de tenir el consentiment escrit del propietari per subarrendar. El contracte que signarà amb tu no serà un contracte de lloguer (ja que aquest ja existeix) sinó de sublloguer o subarrendament.
• Encara que no siguis el titular del lloguer, t’han de donar un rebut que especifiqui la quantitat que pagues i el concepte.
INFO
A la celebració d’un contracte d’arrendament subjecte a la Llei d’Arrendaments Urbans, l’arrendador ha d’exigir de l’arrendatari una fiança en metàl·lic que dipositarà davant l’IBAVI fins a la finalització del contracte i que durant els tres primers anys de durada d’aquest no estarà subjecta a actualització.
- Els arrendadors i subarrendadors de finques urbanes
- Els arrendadors i subarrendadors d’indústries i negocis que comportin la cessió de finques urbanes
- Les empreses subministradores de serveis
En els arrendaments d’habitatge: una mensualitat de renda.
En els arrendaments d’ús diferent d’habitatge: dues mensualitats de renda.
En els subarrendaments parcials i totals de finques urbanes, les mateixes quanties fixades per als arrendaments.
En els arrendaments d’Indústria i negocis, dues mensualitats del valor atribuït a aquest ús, i en cas de no haver-se estipulat aquest valor, la fiança haurà de ser equivalent a la renda o producte íntegre, corresponent a dues mensualitats, que l’habitatge o local tingui assenyalada en el IBI.
En els contractes o pòlisses d’abonament de serveis i subministraments, les quanties que es determinen en les seves disposicions reguladores específiques.
L’arrendador disposa d’un termini de 30 dies hàbils, des de la celebració del contracte i la seva entrada en vigor per efectuar el dipòsit.
Cada tres anys l’arrendador ha d’exigir a l’arrendatari la regularització de la fiança en metàl·lic prevista en la Llei, i per tant cada tres anys haurà d’actualitzar la fiança dipositada perquè aquesta sigui igual a una o dues mensualitats de renda segons els casos.
Per al dipòsit de les fiances, cal emplenar l’imprès F-1 (Imprés de Constitució de Fiança). Es pot emplenar l’imprès telemàticament mitjançant el següent enllaç: Model F1
Un cop emplenat l’imprès, el pagament de la fiança es pot fer:
1- Telemàticament amb targeta de crèdit: per fiances inferiors a 3.000 euros.
2-Telemàticament mitjançant transferència bancària.
3- Presencialment mitjançant pagament en entitat bancària col·laboradora: per fiances superiors a 3.000 euros o per a pagaments no realitzats telemàticament l’usuari ha de presentar el model F-1 degudament emplenat.
El pagament de la fiança es podrà fer a les següents entitats bancàries col·laboradores: Caixa de Pollença (-Colonya- sols pels seus clients), BANKIA,B.B.V.A., així com als col·legis professionals d’Administradors de Finques i Agents de la Propietat Immobiliària.
En qualsevol cas, perquè la fiança quedi degudament constituïda, l’arrendador haurà de presentar davant l’IBAVI la següent documentació obligatòria (excepte les fiances tramitades de forma telemàtica i pagament per targeta de crèdit o la modalitat de transferència bancària):
- Imprès F-1
- Justificant de l’ingrés o la transferència al compte de l’IBAVI.
- Còpia del contracte d’arrendament.
- La presentació de la documentació davant l’IBAVI es podrà fer per alguns dels següents mitjans:
- Lliurament a les entitats col·laboradores: Caixa de Pollença (sols pels seus clients) o BANKIA per a la posterior remissió a aquest Institut.
- Presencialment davant les oficines de l’IBAVI.
- Remissió per correu electrònic: constituciofiances@ibavi.caib.es
Correu postal a la direcció de l’IBAVI, carrer Manuel Azaña núm. 9, baixos, 07006 Palma (Mallorca).
Davant qualsevol oficina de Registre de l’Administració Pública per a la posterior remissió a l’IBAVI.
Finalitzat el contracte, l’arrendador podrà sol·licitar la devolució de la fiança mitjançant els mateixos sistemes establerts per a la seva constitució, emplenant l’imprès F-3 (Imprès de Cancel•lació de Dipòsit) o telemàticament mitjançant el següent enllaç Model F3 finalitzant el procés.
Un cop emplenat l’imprès, l’arrendador haurà d’adjuntar la següent documentació:
a. Paper d’Estat / Fiança i contracte original per als arrendaments inscrits amb anterioritat a juny de 1984.
b. Rebuts o certificats de dipòsit i contractes originals degudament segellats per als arrendaments registrats entre l’1 de juliol de 1984 i el 19 de gener de 2001.
c. Documents F-1 o F2 en arrendaments posteriors al 20 de gener de 2001.
d. Documentació acreditativa de ser el propietari (persona física, jurídica o societat civil) el titular del compte on es demana la devolució de la fiança o, al seu cas, autorització expressa del propietari a favor del titular del compte i còpia del DNI de l’autoritzat.
e. Escriptura d’apoderament i còpia del DNI de l’apoderat.
f. En cas de transmissió de l’immoble per a qualsevol títol, còpia del títol d’adquisició (escriptura de compravenda; acceptació i adjudicació d’herència; transformació, fusió, extinció, adjudicació, canvi de denominació social, …) o nota simple registral actualitzada acreditativa de la inscripció a favor del nou titular o qualsevol altre títol vàlid conforme a dret.
g. Còpia de la resolució de l’arrendament o renúncia de l’arrendatari.
h. Sentència judicial.
i. Qualsevol altra documentació en virtut de la qual s’acrediti conforme a Llei la legitimitat del sol•licitant i la titularitat de l’immoble i del compte per a la pràctica de la devolució del dipòsit.
La presentació de la documentació davant l’IBAVI es podrà fer per alguns dels següents mitjans:
– Lliurament a les entitats col·laboradores: Caixa de Pollença (-Colonya- sols pels seus clients) o BANKIA per a la posterior remissió a aquest Institut.
– Presencialment davant les oficines de l’IBAVI.
– Remissió per correu electrònic: devoluciofiances@ibavi.caib.es
– Correu postal a la direcció de l’IBAVI, carrer Manuel Azaña núm. 9, baixos, 07006 Palma (Mallorca).
– Davant qualsevol oficina de registre de l’Administració Pública per a la posterior remissió a l’IBAVI.
Important assenyalar que en els casos dels apartats a i b anteriors, només es podrà presentar la documentació original presencialment a les oficines de l’IBAVI, a les oficines de registre de l’Administració Pública o mitjançant enviament per correu postal.
Recorda que si has fet algun tràmit telemàtic, el pots consultar a la Seu Electrònica a l’apartat “Les Meves Gestions” des del següent enllaç: Seu Electrònica
Els Habitatges de Protecció Oficial són habitatges amb unes determinades característiques i un preu fixat per l’Administració, que s’adjudiquen a les persones que hi viuran mitjançant un concurs o sota la supervisió d’ens públics. Els habitatges poden ser d’obra nova o habitatges lliures, de propietat de persones o d’un ens públic o privat, i han d’adherir-se a un règim de preus concret a l’hora de vendre’ls o llogar-los. Aquest règim es defineix per les característiques dels habitatges i el grup de població a què es dirigeixen, i ha de ser ratificat per l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI). La qualificació de protecció oficial es pot donar a tots els habitatges d’una edificació o a habitatges individuals. Per tant, podem trobar edificis en què uns habitatges siguin de protecció oficial i d’altres no.
Característiques
Els Habitatges de Protecció Oficial tenen unes característiques concretes pel que fa a la mida i habitabilitat.
A part del preu de la superfície útil de l’habitatge, els annexos o elements vinculats —principalment places d’aparcament i trasters— també tenen el preu del metre quadrat regulat i una superfície màxima.
Com s’hi pot accedir
La persona que vulgui accedir a un habitatge protegit de nova construcció promogut per promotors privats i per la empresa pública IBAVI, en règim de venda o de lloguer, haurà de sol·licitar inscripció en el registre públic de demandants, segons imprès oficial.
Per poder accedir a un habitatge protegit és indispensable estar inscrit en el Registre Públic de Demandants d’Habitatges de Protecció Oficial de les Illes Balears. La inscripció en aquest registre és el primer pas de tot el procés de sol.licitud d’un habitatge protegit.
Requisits d’inscripció
- Emplenar degudament l’imprés oficial
- Aportar còpia del DNI o NIE en vigor, de tots els membres.
- Certificat històric d’empadronament de la persona sol.licitant i cosol.licitant de tots els municipis on hagi estat empadronat a Balears de forma continuada.
Model de sol.licitud tràmit telemàtic
Lloc de presentació
Pot entregar l’imprès emplenat a la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques, situada al carrer La Palma, 4, Palma de Mallorca, o bé a qualsevol de les oficines de l’IBAVI.
També pot registrar-se telemàticament, mitjançant l’opció situada a la web de l’IBAVI
Cada any l’IBAVI treu una convocatòria d’ajudes al lloguer.
Les ajudes van destinades als lloguers de l’habitatge habitual de fins a 900 euros mensuals
• 40% dels imports dels lloguers pagats, fins 330 €/mes [3.960 €/any] • Fins el 50% per joves (<35) i grans (>65), màxim de 360 €/mes
• Majors d’edat residents a les Illes Balears
• Tots els residents han de tenir nacionalitat espanyola o residència legal i estar empadronats a l’habitatge
• Habitatges ubicats al territori de la CAIB
• Contracte de lloguer formalitzat amb una durada mínim d’1 any
• Estar al corrent de pagaments, o acreditar que se li ha concedit la moratòria o els micropréstecs que preveu el Real Decret-llei 11/2020
• Lloguer de fins a 900 €
• Els ingressos anuals de la unitat de convivència, calculats com la suma per tots els seus membres de la base imposable general i de l’estalvi (caselles 435 i 460 de la declaració de renda 2019), no poden superar els límits següents:
◦ IPREM x 3 (22.558,77 €) en general
◦ IPREM x 4 (30.078,36 €) per famílies nombroses de categoria general o per persones amb discapacitat.
◦ IPREM x 5 (37.597,95 €) per famílies nombroses de categoria especial o persones amb discapacitat (discapacitat intel·lectual o de desenvolupament o malaltia mental amb un grau reconegut de com a mínim el 33% o persones amb discapacitat física o intel·lectual de com a mínim el 65%)
• Cap dels membres pot ser família o soci del propietari de l’habitatge.
• No pot tenir cap altre habitatge a Espanya, com a propietari o usufructuari, tret de que sigui una part rebuda per herència, hagi estat traslladar forçosament per motius laborals a Balears, no sigui un habitatge accessible o per qüestions de violència de gènere.
Principalment telemàtica
També presencial amb cita prèvia
• Totes les oficines de l’IBAVI
• Direcció General d’Habitatge (c/ Alfons el Magnànim, 29)
• Conselleria de Mobilitat i Habitatge (c/ Palma, 4)
Els ciutadans que han de pagar lloguer es poden acollir també ja a una altra línia d’ajudes: la línia de microcrèdits ICO aprovada per l’Estat. Es tracta de préstecs avalats i subvencionats per l’Estat per a fer front al lloguer d’habitatge habitual.
Aquests préstecs són concedits per entitats de crèdit, compten amb total cobertura mitjançant aval del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), a través de l’ICO, i no reporten cap tipus de despeses i interessos per al sol·licitant.
En què consisteixen aquestes ajudes dels microcrèdits?
Un préstec fins el 100% de 6 mensualitats del contracte de lloguer, que es paguen directament al propietari, sense interessos pel client ni cap tipus de despesa ni contractació d’altres productes, a retornar en 6 anys. Es paguen mes a mes. Admeten amortització anticipada i són compatibles amb les restants ajudes d’habitatge. L’ajuda específica COVID-19 del Pla Estatal 2018-2021 s’ha de destinar també a l’amortització d’aquests préstecs. Es demanen i tramiten directament als bancs.
El següent llistat mostra les entitats que ja han subscrit el contracte marc amb l’ICO i tenen operativa la Línia en la seva xarxa de sucursals:
Caixa Ontinyent, Caixa Pollença, Laboral Kutxa, Bankoa, Abanca, Unicaja, Liberbank, Cajamar, Sabadell, Santander i Bankia.
Aquest llistat s’actualitza diàriament conforme les entitats i l’ICO subscriguin els corresponents convenis.
