Tota la informació sobre el que necessites per sentir-te més saludable
Cada vegada som més conscients de la necessitat de cuidar la nostra alimentació per tal de trobar-nos millor amb nosaltres mateixos i comptar amb una vida més saludable. Aquí trobaràs tota la informació.
Una alimentació saludable és aquella en què el menú setmanal és equilibrat i presenta una varietat d’aliments saludables, amb nutrients. La millor manera és combinar els aliments de la manera que més t’agradi i fer que els plats siguin variats. A més, hem d’apostar pels productes locals i de temporada, ja que són més frescos, més bons, afavoreixen l’economia local i redueixen l’impacte ecològic del transport.
La quantitat ha de ser suficient, no hem de passar gana però tampoc menjar fins a sentir-nos desagradablement plens. Això no vol dir que tothom hagi de menjar la mateixa quantitat: dependrà de l’edat, del cos…, però és important estar bé quan acabem de menjar.
S’han de fer totes les menjades, que són cinc i no tres. Saltar-se’n no aprima, perquè tens més gana i perds el control de les quantitats que menges. El berenar del dematí, sobretot, és molt important per començar el dia amb energia. A mig matí és bo fer una mossegada, per no passar moltes hores sense menjar. El dinar també és necessari per completar l’energia necessària. I després queden el berenar de l’horabaixa —d’especial importància si es fa exercici— i el sopar, que és el que ha de ser més lleuger, ja que després anam a dormir.
Menjar però, és molt més que el moment d’alimentar-se. És un moment per parlar i compartir, és més divertit menjar acompanyat que sol davant la televisió, perquè no saps ni que menges. Per això, és interessant poder compartir el menjar amb algú. Per exemple, berenar i dinar amb amics i amigues, i sopar amb la família. A més a més, quan menjam és millor fer-ho amb calma. Les presses poden fer que ens caigui malament.
La dieta vegetariana exclou, en major o menor grau, els aliments d’origen animal, i es basa en els d’origen vegetal: cereals, verdures i hortalisses, fruites fresques i seques, llegums, tubercles, llavors i olis i greixos vegetals. La nostra dieta recomanada, la mediterrània, també es basa en un abundant i divers consum de productes vegetals, i un consum més ocasional de carns.
Les raons principals per les quals s’opta per una dieta vegetariana són el respecte pel benestar i la vida dels animals, la preocupació pel medi ambient (per l’impacte ambiental que suposa la producció de carn), les qüestions ètiques, les prescripcions religioses o les consideracions sobre la salut.
L’opció vegana prescindeix de tots els productes d’origen animal, de la carn, el peix, el marisc, els ous, els lactis (fins i tot la llet) i la mel, mentre que l’opció vegetariana inclou els ous, la llet i els derivats lactis i la mel.
Una alimentació vegetariana planificada de manera adequada és saludable, nutricionalment adequada i pot proporcionar beneficis per a la salut. És apropiada a totes les etapes del cicle vital, inclòs l’embaràs, l’alletament i els primers anys de vida, sempre que s’aportin tots els nutrients que el cos necessita. En aquest sentit, les dietes vegetarianes estrictes requereixen un consell i un seguiment acurat i personalitzat
A la societat actual cada cop tenim més recursos, però menjar sa sembla que cada dia se’ns fa més difícil. Les presses i la rutina sovint ens fan triar el menjar ràpid o els menjars preparats industrialment. Sucs envasats, plats i salses preparades, refrescos amb gas, brioixeria i pans industrials són habituals a la dieta dels més joves. Preferim aquests productes sovint menys saludables al menjar ràpid tradicional, com ara els entrepans o la fruita, berenars de sempre, que han caigut en desús.
Si has de menjar fora, dur el menjar fet de casa és una molt bona opció: permet ajustar la dieta a les teves necessitats, és més econòmic i a més permet ser més conscient del que menges. Es poden fer menjars de carmanyola ràpidament si prèviament hem bullit arròs o pasta, o amb ensalades. Els llegums també són molt bona opció. Menjar ràpid i saludable és possible, però hem de planificar bé què farem i com ho farem.
Com a conseqüència de la pressió estètica i del culte al cos, les dietes estan molt presents en el nostre dia a dia. Apareixen freqüentment anunciades a la televisió i les revistes, surten a les converses i la gent en parla. Moltes dietes es presenten com a miraculoses, especialment les destinades a perdre pes ràpidament i sense patiment (cosa que és impossible).
Hi ha opcions i maneres saludables de fer dieta. Per això, abans de seguir o començar una dieta ens hem de preguntar per què la volem És perquè no ens agradam? Ens fa vergonya exposar el cos? O és perquè creiem que no agradam a altres persones? És important que no ens comparem amb els cossos d’altres persones, ja que quan fem això tenim tendència a fixar-nos tot just en els aspectes del nostre cos que no ens agraden.
És molt important sentir-nos a gust amb el nostre cos i recordar que ningú té dret a fer-nos sentir malament per com és el nostre aspecte físic. Si quan estem amb amics i amigues ens critiquen pel nostre cos, potser hem de pensar si realment són vertaderes amistats. De debò volem una amistat on se’ns valori pel cos? Els amics de debò no et jutgen per com és el teu cos, ni et pressionen per fer dieta, ni et fan sentir malament per com és el teu cos. Els amics de debò t’accepten tal com ets i volen que estiguis bé, feliç i saludable.
Si realment volem seguir una dieta, hi ha dos requisits imprescindibles: poder menjar de tot (cap aliment està prohibit) i no passar gana. Qualsevol dieta que no compleixi aquestes dues condicions acostuma a incomplir-se i això ens genera sentiments d’angoixa i culpa. És en aquest moment quan pensem que és culpa nostra no tenir un “cos perfecte”. Hem de fer una feina personal per no tenir aquest sentiment de culpa. Quan menjam de tot i no passam gana, podem controlar millor les quantitats, i per tant podem seguir una dieta que ens permeti aconseguir millor els nostres objectius. I això ens fa sentir bé.
Els trastorns de la conducta alimentària són alteracions mentals que es caracteritzen per modificacions dels hàbits alimentaris (afartaments, pèrdua de control, restriccions i limitacions dels menjars) i l’obsessió pel control del pes. Les conseqüències dels TCA són negatives, tant per a la salut física com la mental de la persona que pateix el trastorn.
S’ha de dir, però, que sovint la persona afectada pel trastorn no és capaç d’identificar-ne les conseqüències, i això complica que reconegui la malaltia i que vulgui tractar-se. Hem de tenir empatia amb la persona, ja que ningú vol seguir un tractament per resoldre un problema que no creu tenir. El suport emocional de les persones properes (família, grup d’amics, parella) és molt important per ajudar la persona a sentir-se acompanyada i prendre consciència de la necessitat de deixar-se ajudar per un equip d’especialistes. A més, són tractaments llargs i complexos, així que s’ha de ser molt constant i pacient.
Els TCA no tenen una única causa i ningú n’és culpable, així que no podem dir mai a una persona que pateix un trastorn que és per culpa d’algú o d’algun fet en concret. De fet, són trastorns que tenen origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. Els TCA són malalties greus però es poden curar si la persona fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en TCA: les persones que segueixen aquests tractaments poden superar el trastorn i recuperar el control sobre la seva vida.
Els TCA més coneguts són l’anorèxia i la bulímia, però n’hi ha d’altres.
Les persones que pateixen anorèxia senten una por intensa a augmentar de pes o a engreixar-se, i estan excessivament preocupades per la seva silueta. Com a conseqüència la persona se pot veure grassa o desproporcionada sense que sigui així.
Les persones que pateixen bulímia es caracteritzen pels episodis d’afartaments. En aquests moments, mengen una gran quantitat d’aliment sense control i en poc espai de temps (per exemple, una o dues hores) i generalment en secret. Les persones afectades intenten compensar les ingestes excessives amb vòmits o activitat física.
La decoració corporal ha format part de les cultures i les societats des de fa molt de temps. Els pírcings i tatuatges poden ser elements simbòlics (per exemple, ens recorden alguna cosa) o poden tenir una raó estètica. En el món occidental, la decoració corporal actualment és una moda molt estesa, molta gent ha pres la decisió de perforar-se o tatuar-se. La gran varietat d’opcions que existeixen fa que tothom pugui sentir-se còmode:
• El pírcing consisteix a penjar joies i altres objectes mitjançant la perforació de la pell o qualsevol altre teixit corporal.
• El tatuatge és un dibuix o senyal per a tota la vida, que es fa introduint pigments a la pell a base de petites puncions.
• La micropigmentació fa servir la mateixa tècnica a fi d’embellir llavis, celles, ulls i arèola mamària o de dissimular cicatrius i cremades.
Aquests canvis estètics no estan lliures d’alguns riscos. Per exemple, segur que coneixeu persones a qui se’ls hi ha infectat un pírcing. De fet, les infeccions són el risc més comú i més important que pot sorgir a la decoració corporal. També poden aparèixer al·lèrgies pels materials utilitzats o problemes de cicatrització.
Per això, abans de prendre la decisió hem de cercar un establiment autoritzat, ja que garanteix que el material estigui desinfectat, que les agulles i tintes siguin d’un sol ús… i on les persones que s’hi dediquen tenguin la formació adient. Per exemple, la pell s’ha de netejar i desinfectar abans de perforar-la, i la tatuadora s’ha de rentar bé les mans i posar-se guants.
