Tot el que necessites saber sobre aquest delicat tema

Aquí trobaràs informació, consells i dades respecte a alguns dels temes més delicats com poden ser les addiccions a les drogues, alcohol, apostes online o les noves tecnologies, entre d’altres.

El consum de cànnabis multiplica el risc de desenvolupar una psicosi. D’altra banda, el consum és més freqüent entre els joves amb problemes de salut mental.

Un estudi que analitza el patró de consum de drogues en els joves a nivell nacional és l’ESTUDES (PNSD 2018) que es fa cada dos anys entre joves de 14 a 18 anys, estudiants de secundària de tot l’àmbit nacional.

La droga més utilitzada és l’alcohol, amb una prevalença del 76% del consum en l’últim any, amb un lleu descens respecte als últims 4 anys. L’edat d’inici de consum se situa en els 15 anys. No hi ha diferències per sexe en les edats d’inici de consum.

El patró de consum de beure fins a afartar-se (binge drinking) augmenta amb l’edat i ho practiquen més les noies que els nois. El consum de cànnabis i de tabac s’ha incrementat i l’edat d’inici està en els 15 anys, tant per als joves com per a les al.lotes.

El consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes i el consum de les drogues legals, com el tabac i l’alcohol, està més estès entre les dones.

Es confirma la tendència descendent iniciada en 2010 per a totes les drogues, excepte l’alcohol i la cocaïna. El grup d’edat entre 14 i 17 anys, als quals per llei no se’ls pot vendre, afirma que l’aconsegueixen per ells mateixos en el 35% dels casos.

La droga que es percep com més disponible és el cànnabis, del qual el 65% opina que és fàcil o molt fàcil adquirir-lo.

Si s’analitza el consum de drogues entre els 14 i 18 anys en relació a l’oci, s’aprecia que el consum s’incrementa si les sortides nocturnes són freqüents i l’hora de retorn a casa es retarda a la matinada.

Sovint el consum d’alcohol i drogues es fa en grup i en ambients de festa. Pot ajudar a desinhibir-se i socialitzar-se, però convé no abandonar-se a un consum no desitjat per la pressió social. La decisió sobre el consum ha de ser individual, personal i intransferible.

Les addiccions tecnològiques o ciberadiccions destaquen per la resposta ràpida, les recompenses immediates o la interactivitat que ofereix Internet.

Són uns components molt atractius perquè les persones incrementen progressivament i intensivament l’ús de la tecnologia i això augmenta el risc de generar una conducta addictiva. En el cas de la població adolescent, hi ha característiques que la fan més vulnerable: faciliten una identitat falsa, permeten una connexió social amb el grup d’iguals, ofereixen un món irreal on evadir-se dels problemes…

Els perills i pràctiques no saludables són

• Obsessió per pertànyer al grup de l’adolescent li pot portar a mostrar una vida que no és real per a satisfer la seva necessitat d’acceptació i aprovació.

• Empremta digital negativa

• Exposició a continguts violents que els porten a legitimar la violència com a manera de resoldre els conflictes

• Pràctiques de risc que inciten a l’autolesió

• Addicció al mòbil

• Addicció als videojocs

• Gambling o apostes online

• Exposició a continguts sexuals o pornorització

Quant als videojocs, s’han convertit en un estil de vida per a molts joves, perquè hi ha partides que duren tota la nit, campionats, tornejos… Recorda que es pot convertir en una addicció quan es dediquen més de 4 hores diàries i es desatenen altres activitats. El motiu de l’enganxament és que les partides estan basades en la recompensa, i això porta a voler jugar i voler passar més temps. El símptoma de l’addicció és l’esclat d’ira davant la limitació per a jugar.

És clar que no tots els videojocs són negatius per se. No hi ha una única manera de jugar i les variables psicosocials de les persones són les que suposen un ús normalitzat o una conducta problemàtica.

L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana no sobrepassar les dues hores al dia en temps total dedicat a estar enfront de la pantalla (videojocs, televisió, PC, etc.).

Es manifesta pel fet de no poder prescindir d’aquesta aparell i trobar-se malament si no es té accés. És una addicció comportamental, amb efectes en la salut mental.

El joc patològic (l’addicció als jocs d’atzar, també coneguda com a ludopatia), està catalogada per l’Associació Americana de Psiquiatria en el seu Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals DSM 5 com un trastorn addictiu.

Es caracteritza per la presència d’algunes situacions com ara: la incapacitat de controlar el temps emprat a jugar, els creixents diners gastats, el fracàs reiterat a canviar aquest comportament, la pèrdua de relacions personals, intents repetits de recuperar els diners perduts, ocultació, engany, etc.

Quan se dona això, l’aposta esportiva passa de ser un joc a una addicció, amb la dificultat inherent de ser entesa com a tal per la família i fins pel propi afectat. El jugador és vist com un viciós, com una mala persona. S’incrementen els problemes que afecten a tot el conjunt familiar. Com passa en altres addiccions, el ludòpata arriba a cometre il·lícits en la cerca de recursos per a jugar, agreujant amb això els problemes ocasionats.

A més, una persona enganxada al joc “viu” per a jugar, renegant habitualment de postures crítiques, reivindicatives, solidàries. Es transforma així en un ciutadà “còmode” per als poders dominants.

Les dues variants d’apostes esportives que han experimentat major creixement aquests últims anys són el joc online i les cases o salons d’apostes. Tots dos obtenen grans beneficis, ja que en la seva majoria estan radicats en paradisos fiscals o països de baixa fiscalitat. Els pocs llocs de treball que generen són de baixa qualificació.

La proximitat de la casa d’apostes o del joc online és un element determinant que facilita la consolidació de la conducta addictiva. A més, la immediatesa a conèixer el resultat i a disposar del premi la incrementa encara més.

No t’enganxis al joc! Cerca alternatives esportives, socials, culturals i d’oci amb les quals desenvolupar-te com a persona.

L’addicció al joc és un despropòsit i genera dolor. Tot per a una activitat econòmica no productiva, innecessària i altament tòxica, que com a tal no crea cap riquesa. Es limita exclusivament a moure diners. I en aquest joc, sempre perden els mateixos.

Te proposam algunes idees que te poden anar bé per a deixar els consums:

  • Pots començar en qualsevol moment! No és necessari que sigui cap dia especial ni fer processos previs, però si et ve de gust ho pots fer: pren-te uns dies per a preparar-te o fer-te a la idea, marca’t un dia específic per a començar i endavant!
  • Cerca a algú amb qui tinguis confiança per a explicar-li el que et vas proposant i que et vagi acompanyant, amb qui puguis compartir els moments difícils i també els moments de satisfacció de les petites i grans coses que aniràs notant.
  • Evita fer aquelles coses que et duen a consumir o canviar les petites rutines que tenies de consum i de fer per algunes altres.
  • Estigues atent o atenta (sense obsessionar-te) i fes-te conscient de les petites millores que vas notant en el dia a dia.
  • Planteja’t objectius assequibles: hi ha qui pot fer grans canvis en poc temps, hi ha qui en necessita més. És millor plantejar-se petites coses i anar-les aconseguint que voler-ho fer tot de cop i frustrar-se.
  • Procura mantenir-te ocupat/da i fes coses que et generin benestar (reprèn aficions, fes exercici físic, queda amb les teves amistats online, etc.). Posa en pràctica tècniques de relaxació o d’altres estratègies per a controlar l’ansietat o l’estrès.
  • No et desanimis si et costa a estones o si en algun moment no ho dus tan bé com voldries: forma part del procés!

I si creus que durant aquest temps necessites suport i orientació cerca ajuda professional.

Ànims amb tot i cuida’t!