La joventut és el millor moment per conèixer món
Viatjar per Europa és tan senzill com dur el teu DNI, però per sortir a altres països s’ha de dur el passaport i s’han de tenir en compte altres temes que aquí tractam d’aclarir. A més explicam la importància de les ambaixades i els viatges solidaris.
Per moure’t dins la Unió Europea només necessites el document d’identitat, però si vols anar més enllà, a la majoria de països hauràs de menester el passaport. A la web del Ministeri de l’Interior espanyol et diuen com pots obtenir-lo i on, i també què has de fer si el perds.
Hi ha països que demanen unes condicions o documents (visats, certificats de vacunació, divises… ) per entrar-hi. Compte: alguns d’aquests tràmits –especialment els visats– gairebé mai no es fan de l’un dia per l’altre i, per tant, s’ha de preveure amb prou antelació.
Què són?
Una ambaixada és la representació diplomàtica d’un govern estatal davant del govern d’un altre país. S’encarrega, principalment, de facilitar la comunicació entre els dos governs, d’informar el govern propi dels esdeveniments que ocorren a l’altre país, i de promoure-hi la cultura, l’economia i les ciències de l’estat propi.
El consolat representa l’administració pública d’un país a l’estranger i té la funció de protegir i assistir els ciutadans d’aquell país. Té certes tasques encarregades, com ara renovar els passaports en cas de pèrdua o robatori; assistir els detinguts; informar dels serveis mèdics, educatius i legals del país estranger, i prestar serveis de registre civil, notarials, de legalització de documents, etcètera.
Als estats o territoris on un país no té consolat, l’ambaixada hi té una secció encarregada d’aquestes tasques administratives.
Per què cal tenir-los en compte?
Abans de partir és molt important que sapiguem l’adreça i el telèfon del consolat o l’ambaixada espanyola del país que volem visitar per si ens trobam amb cap urgència (robatori, pèrdua de documentació important o qualsevol imprevist greu). Si preveiem d’estar-nos-hi molts dies, és convenient que ens registrem al consolat perquè ens puguin trobar fàcilment en cas de necessitat.
Allà on no hi hagi ni ambaixada ni consolat espanyols, podem adreçar-nos a la seu d’un altre país de la Unió Europea, on gaudirem dels mateixos drets.
D’una altra banda, si hem de tramitar un visat, ens haurem de posar en contacte, amb temps, amb el consolat del país que volem visitar. Ens hi explicaran els requisits d’entrada i ens donaran tota la informació, molt útil per a preparar l’estada.
Canviar euros per divises estrangeres sembla fàcil, però convé seguir uns consells per no perdre-hi doblers. La millor solució és fer un càlcul aproximat de quant necessitarem per al viatge i canviar les divises a la nostra entitat bancària habitual abans de partir.
Un error freqüent és dur dòlars quan anem, per exemple, a Amèrica del Sud i a Àsia, especialment a ciutats i llocs turístics on se canvia l’euro normalment. Al final, els hem de canviar en moneda local i això vol dir que hem de tornar a pagar comissió.
Per a evitar aquestes errades, te n’has d’informar per endavant als consolats o a les entitats bancàries.
En general, ofereixen tarifes de canvi aproximades a la cotització del mercat internacional de divises. Pel que fa a la comissió, n’hi ha que cobren una quantitat fixa, independentment de l’import canviat. Per això, si viatjau un grup, podeu ajuntar els doblers i fer un sol canvi, per pagar comissió només una vegada.
D’una altra banda, en cas que et sobrin divises i vulguis recuperar-les en euros, has de tenir en compte que algunes entitats bancàries te les retornaran pel mateix valor que et van costar, sempre que presentis l’imprès de la primera operació.
S’ha de saber ben bé la diferència entre el preu de compra de la nostra divisa i el de venda, i també quina comissió es cobra. Alguns establiments fan publicitat enganyosa per atreure clients: exhibeixen un gran cartell amb les tarifes aplicades, sense dir que és el preu de venda, molt més alt que no el de compra. En alguns altres cartells només hi ha una comissió de canvi molt baixa, però només l’apliquen al canvi d’una quantitat molt petita.
També hi ha cases que ofereixen total transparència. Si la quantitat que vols canviar és gran, val més que negociïs per aconseguir tarifes més avantatjoses que les indicades a la publicitat de l’establiment.
Val la pena de fixar-se en els tipus de canvi que ofereixen. Les oficines de correus d’alguns països donen canvis molt rendibles, a vegades canvis més rendibles que els bancs, i una comissió fixa insignificant. A Noruega i Suècia, per exemple, no hi ha diferències amb els bancs.
Com a regla general, val més canviar a les sales d’espera, quan ja hem sortit de la zona internacional. Primer convé fer una ullada als diferents llocs de canvi, perquè no és gens estrany que els més propers a la sortida de passatgers apliquin tarifes més desfavorables. Els aeroports no ofereixen els canvis més rendibles; per això val més canviar-hi només la quantitat necessària per a agafar un taxi i fer les despeses immediates.
És convenient pagar amb la moneda local, perquè amb una divisa estrangera no surt a compte. Solen aplicar un canvi molt desfavorable al client, amb una comissió alta, i la devolució sol ésser en moneda del país. Si no tens moneda local, val més que paguis amb targeta de crèdit, perquè la comissió anirà a càrrec de l’establiment.
Tot i que són més segurs -perquè, en cas de pèrdua o robatori, pots recuperar els diners-, no sempre són avantatjosos. Hi ha països on no els accepten i n’hi ha on és difícil o resulta car canviar-los. De manera que, abans de viatjar amb xecs de viatges, informa’t bé si et convenen o no.
L’ús de les targetes de crèdit és molt còmode i funcional. Abans de partir n’has de comprovar la data de caducitat i el límit de crèdit, i esbrinar si seran acceptades al país de destinació. Tot i que l’ús de targetes de crèdit s’ha estès molt per raons de salubritat, sàpigues que als països en desenvolupament només les podràs fer servir en unes quantes grans ciutats o centres turístics.
Pots emprar targetes a les botigues i locals de serveis (restaurants, hotels, etc.), amb l’avantatge que la comissió es carregarà a l’establiment. També les pots usar per treure doblers d’un banc, per bé que la comissió que solen aplicar és bastant alta.
Si perds la targeta o te la roben, crida al telèfon d’assistència per cancel·lar-la i demanar-ne una de nova. Per tant, és convenient anotar aquest telèfon en algun lloc diferent d’allà on duguis normalment els doblers o les targetes de crèdit.
Tot i que fer canvis al carrer és temptador, convé pensar-s’ho bé. A molts llocs és delicte i, sovint, els qui ofereixen aquest servei donen moneda falsa o escamotegen els bitllets. S’ha de tenir en compte que alguns països penalitzen l’exportació d’una determinada quantitat de moneda oficial i alguns altres exigeixen un rebut oficial de l’establiment bancari per canviar-la per una que es cotitzi al mercat de divises.
Per gaudir plenament de les vacances hem de pensar en la salut. La preparació del viatge ha d’incloure sempre una bona informació sanitària del país de destinació i dels riscos i precaucions que hem de prendre per estalviar-nos problemes.
Si tens previst visitar una destinació exòtica, has de saber que en aquests llocs hi ha malalties greus (Hepatitis A, febre tifoide i còlera) que no patim en el nostre entorn i enfront de les quals estam desprotegits. Moltes d’aquestes malalties són evitables amb vacunes.
Per això, si te planteges viatjar a aquests països concerta una cita- sempre que sigui possible- amb un mes d’antelació, amb el centre de vacunació internacional (Sanitat Exterior).
c/ Moll Vell, 7
07001- Palma de Mallorca
Telèfon 971 989 252
Aquí tens unes quantes recomanacions que et poden estalviar maldecaps:
– Beu sempre aigua embotellada i precintada.
– Evita els glaçons -que poden estar fets amb aigua contaminada-.
– No mengis aliments crus ni semicuits, ni fruites sense pelar.
– Evita els aliments dels llocs ambulants.
Finalment, si en tornar et trobes malament, amb febre, marejat, amb vòmits o diarrees, vés a veure el metge i explica-li on has estat. Pensa que certes malalties tropicals es poden manifestar mesos després d’haver tornat.
https://www.caib.es/sites/vacunacions/ca/viatgers_internacionals-61391/
https://www.mscbs.gob.es/ciudadanos/proteccionSalud/vacunaciones/viajero/home.htm
Targeta Sanitària Individual
La targeta sanitària individual (TSI) del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) és el document que identifica com a assegurat del Servei de Salut de les Illes Balears i garanteix l’accés als serveis sanitaris, centres i prestacions del sistema sanitari públic. Te serveix quan te desplaces fora de la comunitat autònoma de les Illes Balears ja que te permet retirar medicació ja prescrita a qualsevol farmàcia del territori nacional i facilita l’accés a la Història Nacional de Salut, en especial si hi ha problemes greus de salut.
https://www.ibsalut.es/es/info-ciudadania/tarjeta-sanitaria-individual
Targeta Sanitària Europea
Si et vols desplaçar temporalment (menys de 3 mesos) per la Unió Europea o per alguns països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega), hauràs de tramitar prèviament la Targeta Sanitària Europea, que et dóna dret a rebre les prestacions sanitàries públiques que hagis de menester. Per sol·licitar-la, vés a un Centre d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).
Aquesta targeta és emesa per les oficines de la Seguretat Social i la seva tramitació és on line.
https://w6.seg-social.es/solTse/jsp/Entrada.jsp
Important!!!- La targeta Sanitària Europea:
- No és una alternativa a l’assegurança de viatge. No cobreix l’assistència sanitària privada ni despeses de vols de tornada al país d’origen o la pèrdua o robatori de pertinences.
- No és vàlida si el motiu del viatge és rebre un tractament mèdic específic
- No garanteix la gratuïtat del servei. Com que els sistemes d’assistència sanitària de cada país són diferents, els serveis que en el seu país són gratuïts poden no ser-ho en altres.
- Si trasllades la teva residència habitual a un altre país de residència no te serveix la targeta sanitària europea; t’has de donar d’alta amb el formulari S1.
Convenis
Finalment, si viatges a un país de fora de la UE informa’t prèviament si té un conveni amb l’Estat espanyol que garanteix l’atenció sanitària.
Atenció! Als països amb els quals no hi ha conveni, en principi l’assistència sanitària anirà a càrrec teu. La web del Instituto Nacional de la Seguridad Social ofereix la llista de països que tenen conveni sanitari amb l’Estat espanyol
Assegurances mèdiques privades
De totes maneres, quan anem a l’estranger sempre és convenient contractar una assegurança mèdica per ampliar la cobertura pública i resoldre imprevistos durant el viatge. Hi ha assegurances privades que, a banda de l’atenció sanitària a l’estranger, ofereixen més serveis complementaris (indemnitzacions en cas de mort o invalidesa, despeses de repatriació, etc.).
Si ja tens una assegurança privada és molt possible que ja inclogui l’assistència a l’estranger. Informa-te’n.
D’una altra banda, hi ha assegurances específiques per a viatges que es poden contractar des de les agències. També, si pagues el bitllet d’avió o el viatge amb targeta VISA, pots tenir dret a una assegurança (cal que consultis si la teva entitat financera inclou aquesta prestació).
Durant el viatge, o abans, val la pena que integrem un seguit de mesures que ens poden estalviar maldecaps o situacions desagradables, com ara qualsevol conflicte, o bé la pèrdua o el robatori de les pertinences i la documentació personal.
És recomanable visitar la pàgina del Ministeri d’Afers Estrangers i Cooperació (MAEC), que informa de la situació de cada país i adverteix dels possibles riscs, especialment d’aquells llocs on el context pot ser més inestable.
Una altra opció és fer una ullada als fòrums dels portals de viatges. Hi pots fer preguntes a les persones que acaben d’arribar d’aquell país que vols visitar i llegir les experiències dels viatgers que hi han estat fa poc. A les guies de països també sol haver-hi recomanacions sobre seguretat.
Mesures de seguretat bàsiques:
- No exhibeixis joies, rellotges ni càmeres fotogràfiques.
- Vigila especialment a les estacions i als transports públics.
- No passegis per llocs solitaris o mal il·luminats.
- Desa els diners repartits en tres o quatre llocs diferents de l’equipatge.
- Demana als recepcionistes de l’hotel o a la gent que coneguis quines zones cal evitar i quines precaucions cal tenir.
- És recomanable que facis una fotocòpia del passaport o DNI i del bitllet d’avió, i la guardis en un lloc diferent d’allà on tenguis la documentació original. També pots escanejar tota aquesta documentació abans d’anar-te’n i enviar-te l’arxiu a un correu web al qual puguis accedir durant el viatge.
- Igualment, paga la pena apuntar en un quadern o en un paper la numeració dels xecs de viatge que duguis, els telèfons que et poden ser útils en cas de necessitat, com ara el del consolat, l’asseguradora de la pòlissa de salut, el número per cancel·lar la targeta de crèdit i el teu número de compte corrent, per si t’han de fer cap transferència.
- D’aquesta manera, en cas de robatori o de pèrdua, serà molt més fàcil tramitar tots aquests papers i fer-ne la denúncia. Tampoc no està de més una assegurança de viatge que cobreixi robatoris.
Cada any hi ha ONG que presenten propostes per fer vacances solidàries. Camps de treball, viatges de turisme responsable, estades solidàries i brigades internacionals: heus aquí unes quantes opcions per a conviure durant l’estiu amb poblacions del sud; ampliar la visió sobre les altres cultures i saber com treballen les organitzacions locals.
Els objectius de totes aquestes activitats són força semblants, tot i les diverses denominacions que tenen segons qui les organitzi, i malgrat les diferències que hi pugui haver entre si.
Abans del viatge, la majoria d’ONG ofereixen una formació especialitzada obligatòria per aprofundir en la realitat del Sud, saber els objectius de les organitzacions que es visitaran i fomentar la convivència entre el grup.
Tan bàsic com la formació és el treball de després del viatge. La idea és que els qui hi han participat divulguin allò que han après, contribueixin a sensibilitzar l’entorn sobre les causes dels problemes del món actual i denunciïn les situacions injustes que afecten aquells països.
Tot i que una classificació clara és molt difícil -perquè el mateix terme pot referir-se a activitats i visions diferents, segons qui la impulsa-, podem parlar de:
Si participes, formes part d’un grup de voluntaris que van a un país per fer una tasca determinada en una comunitat concreta. Allà convius amb els habitants de la zona i hi aportes coneixements i mà d’obra per donar una empenta als projectes. En aquesta secció del Jovecat trobaràs la informació que necessites.
Són viatges de sensibilització damunt el terreny, durant els quals els coneixes un país en desenvolupament acompanyat d’organitzacions locals. Convius i et comuniques amb els beneficiaris del projecte de desenvolupament.
Són programes turístics itinerants en què es recorren diversos punts d’un país i, alhora, es visiten diverses entitats i els indrets més destacats. S’hi fomenta l’intercanvi amb la població local mitjançant els recursos promoguts per aquesta comunitat (allotjaments, restaurants, etc.).
Solen tenir un caràcter més polític i de suport a moviments i organitzacions populars que lluiten per denunciar i canviar la situació política, econòmica i social d’aquests països. També trobem brigades de treball voluntari, molt semblants als camps de treball.
Si marxes a fer un voluntariat a l’estranger tens la possibilitat de conèixer altres països i viure una experiència d’intercanvi cultural alhora que fas una tasca solidària. En aquest web pòts trobar la informació que et cal sobre el Servei de Voluntariat Europeu o bé altres entitats que també organitzen aquesta mena d’estades.
Hi ha entitats que ofereixen viatges solidaris tot l’any, però la majoria n’organitzen amb vista a l’estiu. La inscripció se sol obrir entre el mesos de desembre i maig. Tot i que l’edat mínima per a apuntar-s’hi és 21 anys, en alguns casos n’hi ha prou d’ésser major d’edat. Les despeses de transport, manutenció i allotjament (generalment en cases particulars, albergs o locals d’organitzacions) van a càrrec dels inscrits.
