Coneix tots els detalls de cada tipus de contracte laboral
Aquí tens tots els detalls que has de tenir en compte, els convenis, tots els temes relacionats amb vacances, salaris, condicions laborals i drets sindicals. Tot sobre els teus drets i obligacions.
EL PLA D’EMPRESA
El primer pas en el procés de crear el teu negoci és elaborar el pla d’empresa, un document que ha d’explicar i detallar el teu projecte empresarial.
Fer el pla d’empresa t’ajudarà a planificar i analitzar la viabilitat de la idea de negoci, identificar tots els aspectes que has de tenir en compte, verificar si disposes de tota la informació necessària per a dur a terme el projecte, fixar objectius, etc.
Un cop fet, el pla d’empresa serà un bon dossier descriptiu del projecte per a sol·licitar ajuts públics o suport financer i, alhora, una guia que et facilitarà la presa de decisions.
- INFO
Com ja sabem, a l’hora d’emprendre una activitat econòmica existeixen diferents fórmules jurídiques que donen lloc a diversos models de societats empresarials. A pesar que les formes més comunes d’emprendre a Espanya són a través d’una societat limitada (SL) o donant-se d’alta com a treballador autònom, existeixen altres alternatives.
A continuació te presentam les diferents formes jurídiques entre les quals pots optar, així com les seves característiques principals, els tràmits per constituir-les,les avantatges i els inconvenients de cada fórmula empresarial.
Un empresari individual és aquella persona física que realitza una activitat econòmica organitzada i continuada. Habitualment s’anomena autònom. Pot treballar tot sol, però també té la possibilitat de contractar altres persones.
Característiques
No existeix una separació entre el patrimoni de l’empresa i el patrimoni personal. L’empresari individual respon dels deutes de la seva empresa amb la totalitat dels seus béns (és la responsabilitat patrimonial il·limitada).
Condicions
Tot empresari individual ha de complir les tres condicions:
- Estar capacitat legalment per actuar: això vol dir que per poder ser empresari s’ha de ser major d’edat (o menor emancipat) i s’ha de poder disposar lliurement dels béns propis.
- Realitzar activitats empresarials de forma habitual, ja que no s’adquireix la condició d’empresari individual només fent actes empresarials esporàdics o aïllats.
- Actuar en nom propi, assumint els drets i les obligacions que deriven de l’activitat empresarial. Malgrat això, en l’exercici de la seva activitat, a l’empresari el poden ajudar col·laboradors, en els quals pot delegar de manera total o parcial les seves facultats (apoderats o gerents).
Avantatges
És la forma més senzilla d’iniciar una activitat empresarial de manera individual, ja que no requereix un procés previ de constitució. Els tràmits s’inicien amb el començament de l’activitat empresarial, i només cal donar-se d’alta de les obligacions fiscals i acollir-se al règim d’autònoms de la Seguretat Social, amb caràcter previ a l’inici de l’activitat. Hi ha alguns col·lectius professionals exclosos del règim especial d’autònoms per conveni especial dels seus respectius col·legis amb la Seguretat Social, trobant-se emparats en el denominat “Règim d’Assimilats”.
Els rendiments que s’obtenen en l’empresa s’inclouen en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) en algun dels règims següents, segons l’activitat desenvolupada i els límits de cadascuna d’elles:
- Estimació directa: normal o simplificada.
- Estimació objectiva.
- Estimació indirecta, determinada només per la inspecció tributària.
Tanmateix, s’ha de recordar que l’aplicació d’aquests règims dependrà de les regles d’incompatibilitat i els supòsits de renúncia que venen determinats per la normativa vigent en matèria tributària, la qual pot trobar-se al web de l’AEAT (www.aeat.es) Per això, l’empresari individual pot obtenir un avantatge fiscal si el conjunt de les seves rendes i desgravacions el situa en una franja de l’impost amb un tipus inferior al 25%, que és el tipus reduït de l’impost de societats.
Inconvenients
El principal inconvenient és la responsabilitat patrimonial il·limitada: l’empresari individual ha de fer front amb el seu patrimoni personal, present i futur, davant qualsevol obligació que l’empresari hagi acceptat en l’exercici de la seva activitat empresarial. Aquesta responsabilitat es pot estendre, en el cas d’empresaris individuals casats en règim de guanys, a tots els béns del cònjuge. Això, però, no succeeix a Balears, on els matrimonis es fan habitualment sota el règim econòmic de separació de béns. Aquest aspecte pot obligar a optar per una altra figura jurídica si es vol separar el patrimoni personal del de l’empresa o si s’ha d’assumir un alt grau de risc per les característiques de l’activitat que es vol dur a terme.
Una comunitat de béns existeix quan la propietat d’una cosa o d’un dret pertany proindivís a diverses persones. Es tracta d’una figura que regula una situació de copropietat d’una cosa –per exemple un terreny, un edifici– o d’un dret – patent, marca…- que pertany a diversos titulars conjuntament i a cadascun li correspon una part proporcional de les seves quotes de participació, tant dels beneficis com de les càrregues.
Característiques
La comunitat de béns neix pel fet que una cosa o dret pertany a unes quantes persones, copropietaris, sense que necessàriament hi hagi un acord de voluntats entre elles. Es diferencia de la societat civil en el fet que la darrera sí que requereix un acord voluntari dels socis de posar en comú doblers, béns i/o treball.
Condicions
La comunitat de béns no necessita una aportació mínima per constituir-se. De totes maneres, poden aportar-se només béns, però no es poden aportar només doblers o treball. Els actes d’administració de la cosa o el dret comú requereixen l’acord de la majoria dels partícips i cap d’ells hi pot realitzar alteracions sense consentiment dels altres. Per contra, cada soci de la comunitat de béns és ple propietari de la seva part i, en conseqüència, pot vendre-la, cedir-la o hipotecar-la. Una de les seves potestats importants és també la d’exigir la divisió de la cosa comuna, tot i que es poden establir pactes que obliguin a conservar la cosa o el dret indivisos durant un determinat període de temps, que mai no pot ser superior a 10 anys.
Avantatges
A l’igual que la Societat Civil, és una forma jurídica ràpida i barata de constituir. Un altre dels principals avantatges és que la participació en els guanys i les pèrdues s’estableix en proporció a les respectives quotes dels socis, que es presumeixen iguals mentre no es provi el contrari. Els socis, si volen, i sense cap obligació, poden establir un contracte que reguli drets, deures i característiques de la gestió de la cosa o dret comú. En cas de manca de contracte, la comunitat de béns es regeix – única i exclusivament de forma subsidiària – per les disposicions contingudes en el títol III del llibre II del Codi Civil.
Inconvenients
La responsabilitat davant tercers és il·limitada. A més, s’ha de constituir mitjançant escriptura quan s’aportin béns immobles o drets reals. Les comunitats de béns no tenen personalitat jurídica, i els copropietaris actuen en nom propi davant de tercers, llevat que sigui necessària l’escriptura pública. Com a conseqüència de l’anteriorment esmentat, la Comunitat de Bens, entès com a ens, no tributa IRPF ja que no té personalitat jurídica pròpia i és per això que tributaran cadascú dels comuners en funció de la seva quota.
Una societat laboral consisteix en una empresa propietat en la seva major part dels seus treballadors. Són empreses privades mercantils que es distingeixen per tenir un caràcter laboralista. Aquests tipus de societats es caracteritzen perquè els treballadors han de participar amb almenys el 51% del capital social i perquè cap soci treballador pot tenir més d’un terç del capital social. Solen ser societats anònimes o societats de responsabilitat limitada.
Característiques
D’acord amb la Llei 44/2015, de 14 d’octubre, de societats laborals i participades, una societat laboral és aquella societat anònima o de responsabilitat limitada descrita com a tal per complir els següents requisits:
- La majoria del capital social és propietat de treballadors amb una relació laboral retribuida per temps indefinit.
- Cap soci posseeix més de la tercera part del capital social, tret que es tracti d’entitats públiques, de participació majoritàriament pública, entitats no lucratives o de l’economia social, i en aquest cas el límit no pot arribar al 50%, o que la societat s’hagi constituït per dos socis al 50% amb el compromís que en 36 mesos s’ajustin al límit de la tercera part.
- El nombre d’hores/any treballades pels treballadors contractats per temps indefinit que no siguin socis no sigui superior al 49% del còmput global d’hores/any treballades pel conjunt dels socis treballadors.
Per tant, una societat laboral no és més que una societat mercantil que ha estat inscrita en el Registre administratiu de societats laborals per complir els requisits anteriors.
La primera particularitat de les societats limitades laborals és que en la seva denominació ha de figurar la indicació “Societat de Responsabilitat Limitada Laboral” o “Societat Limitada Laboral” amb les seves respectives abreviatures (SRLL o SLL). Així mateix, l’afegitó “laboral” s’haurà de reflectir en totes les seves factures, documentació, correspondència, notes de comanda i factures.
En segon lloc, la societat limitada laboral comptarà amb un òrgan d’administració que tindrà com a principal competència la gestió i representació de la societat.
En el cas que la societat limitada laboral fos administrada per un consell d’administració, segons l’article 243 de la Llei de societats de capital els titulars de participacions socials de la classe general podran agrupar les seves participacions per a nomenar els seus membres segons el sistema proporcional.
Quant als estatuts de la societat limitada laboral, hauran de recollir en tot moment l’afegitó laboral. Aquests contindran la denominació, domicili, objecte, durada i exercici social de la societat, la quantia del capital social, com es reparteix entre els socis i quin és el procediment a seguir en cas d’ampliació de capital. Es dedicarà també un capítol a la descripció i funcions dels òrgans socials (consell d’administració, junta general). Finalment s’haurà de recollir en dos apartats diferents com es produirà el repartiment de beneficis i les causes de dissolució i liquidació.
Avantatges
- Caràcter social, ja que és una empresa propietat dels treballadors.
- Responsabilitat enfront de creditors limitada al capital social i béns a nom de l’empresa.
- Bonificació del 99% de les quotes que es reportin per la modalitat de transmissions patrimonials oneroses en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), per l’adquisició de béns i drets provinents de l’empresa de la qual procedeixi la majoria dels socis treballadors de la societat laboral.
- Llibertat d’amortització dels elements de l’immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries afectes a la realització de les seves activitats, adquirits durant els cinc primers anys a partir de la data de la seva qualificació com a societat laboral, sense cap límit i sense necessitat d’augmentar la plantilla, com sí que succeeix per a les entitats de reduïda dimensió, la qual cosa permet ajustar de forma adecuada el resultat de l’exercici.
- Els socis treballadors queden inclosos en el Règim General de la Seguretat Social, encara que siguin administradors o exerceixin funcions de direcció o gerència (encara que en aquest cas a exclusió de la protecció per desocupació i del fons de garantia salarial).
- La societat laboral pot anticipar fons, concedir crèdits o préstecs, prestar garanties o facilitar assistència financera per a l’adquisició de les seves pròpies accions o participacions pels treballadors de la societat amb contracte per temps indefinit que no siguin socis. L’assistència financera per part de la societat per a l’adquisició de les seves pròpies participacions o accions està prohibida en la resta de societats mercantils i suposa una gran ajuda per a l’entrada de nous socis treballadors.
Inconvenients
La societat de responsabilitat limitada laboral ha de dotar un fons especial de reserva amb el 10% dels beneficis després d’impostos de cada any. Aquest fons es pot destinar a eixugar possibles pèrdues, només si es dóna el cas que no hi hagi altres reserves disponibles per a aquesta finalitat. La legislació, que possibilita la constitució d’una societat limitada laboral, també limita la seva capacitat de deixar-ho de ser i tendeix a afavorir que els treballadors indefinits puguin obtenir la qualitat de socis de la societat. Així, s’estableix límit al nombre de treballadors no socis que poden estar contractats per temps indefinit: el nombre d’hores a l’any treballades no pot ser superior al 15% del total d’hores a l’any treballades pels socis treballadors. En el cas que la societat tingui menys de 25 treballadors, el percentatge no pot ser superior al 25%.
És una societat mercantil de tipus capitalista en la qual els socis posen recursos en comú per desenvolupar una activitat de tipus empresarial amb l’objectiu d’aconseguir uns guanys. El capital social (conjunt d’aportacions que han de fer els socis) està dividit en accions que representen la part de l’empresa que té cadascun dels socis. Els vots de cada soci depenen directament del nombre d’accions que tenen.
Característiques
La responsabilitat dels socis per les obligacions contretes per la societat es limita al capital aportat a la societat, és a dir, la responsabilitat dels socis davant terceres persones està limitada al valor nominal de les accions que hagin subscrit. Pot estar formada per un únic soci, d’acord amb la disposició addicional segona de la Llei 2/1995, de 23 de març, de societats de responsabilitat limitada, per la qual és d’aplicació a la societat anònima la regulació de la unipersonalitat originària i sobrevinguda referida a les societats de responsabilitat limitada, i que s’ha desenvolupat en el corresponent apartat. En aquest cas haurà d’acomplir amb els mateixos requisits que la S.L.U.
Condicions
El capital social mínim és de 60.101,21 euros., totalment subscrit i dividit en accions, el 25% del qual ha d’estar desemborsat. Com que és una societat mercantil, s’ha de constituir en escriptura pública i s’ha d’inscriure en el Registre Mercantil en el termini legalment establert. A partir de la inscripció és quan la societat adquireix personalitat jurídica pròpia. El contingut de l’escriptura de constitució i els tràmits de legalització són els mateixos que hem esmentat respecte a les societats de responsabilitat limitada.
Avantatges
La responsabilitat dels socis davant de terceres persones està limitada al valor nominal de les accions que hagin subscrit. A diferència d’algunes de les formes anteriors, si l’empresa té problemes només es poden perdre els diners que s’hagin aportat. La lliure transmissió de les accions pot permetre a qualsevol soci vendre fàcilment la part de capital que tingui, en cas de voler deixar l’empresa, sense més problemes que el de trobar comprador (tret que els estatuts de l’empresa diguin el contrari respecte a les accions nominatives o hagi alguna mena de limitació legal). Les societats de reduïda dimensió, amb una xifra de negocis inferior a vuit milions d’euros, tributen, per la base imposable de 0 a 120.202,00 euros , a un tipus de gravamen del 25% i per l’excés al tipus general del 30%.
Inconvenients
El cost de constitució d’aquesta forma jurídica és elevat: exigeix escriptura pública de constitució, la qual cosa representa una despesa de notari, i s’ha de pagar un 1% del capital social en concepte d’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. Al seu torn, la Llei de societats anònimes preveu tot un seguit de mecanismes administratius destinats a la millora de la gestió i el control sobre aquest tipus de societats, que està pensat per a grans empreses, i que podria dificultar el funcionament d’una microempresa.
Sociedad constituida por personas que se asocian, en régimen de libre adhesión y baja voluntaria, para realizar actividades empresariales, encaminadas a satisfacer sus necesidades y aspiraciones económicas y sociales, con estructura y funcionamiento democrático.
Características
- Denominación de la sociedad: incluirá necesariamente las palabras “Sociedad Cooperativa” o su abreviatura “S. Coop.”. Esta denominación será exclusiva.
- Sede: se fijará en el lugar donde realice principalmente su actividad o centralice su gestión administrativa y dirección.
- Constitución: la sociedad se constituirá mediante escritura pública que deberá ser inscrita en el Registro de Sociedades Cooperativas, con lo que adquirirá personalidad jurídica.
- Libros oficiales: deberán llevar los siguientes libros:
- Libro registro de socios;
- Libro registro de aportaciones al capital social;
- Libros de actas de la Asamblea General, del Consejo Rector, de los liquidadores y, en su caso, del Comité de Recursos y de las juntas preparatorias;
- Libro de inventarios y cuentas anuales;
- Libro diario;
- y cualesquiera otros que vengan exigidos por disposiciones legales.
- Todos ellos deberán ser diligenciados y legalizados por el Registro de Sociedades Cooperativas.
- Capital social mínimo: se fijará en los Estatutos y que deberá estar totalmente desembolsado desde su constitución.
- Aportaciones de los socios: se realizarán en moneda de curso legal. Si lo prevén los Estatutos o, lo acordase la Asamblea General, también podrán consistir en bienes y derechos susceptibles de valoración económica.
En las cooperativas de primer grado el importe total de las aportaciones de cada socio no podrá exceder de un tercio del capital social, excepto cuando se trate de sociedades cooperativas, entidades sin ánimo de lucro o sociedades participadas mayoritariamente por cooperativas. - Secciones:
- Estatutariamente se puede permitir la creación de secciones dentro de una misma cooperativa. La sección desarrollará una actividad económica o social de forma autónoma con diferenciación de socios, patrimonio, responsabilidad, gestión y contabilidad.
- Pese a lo anterior sigue siendo obligatoria una contabilidad general de la cooperativa, y prevalecen la gestión y representación del Consejo Rector (o del Administrador único, si es el caso), así como la responsabilidad patrimonial universal de la cooperativa.
- Los intereses de la sección estarán siempre sometidos al interés general de la cooperativa, de forma que las decisiones de la asamblea de socios de la sección pueden ser suspendidas por la asamblea general.
Órganos sociales
Asamblea general
Está formada por todos los socios de la cooperativa. Cada socio tiene un voto. Su objetivo es deliberar y adoptar acuerdos sobre asuntos que, legal o estatutariamente, sean de su competencia. Las decisiones adoptadas vinculan a todos los socios de la cooperativa.
Competencias:
- Fijar la política general de la cooperativa y el examen de la gestión social, la aprobación de las cuentas anuales, del informe de gestión y de la aplicación de los excedentes disponibles o imputación de las pérdidas.
- Nombramiento, retribución y revocación de los miembros del Consejo Rector, de los interventores, de los auditores de cuentas, de los liquidadores y, en su caso, el nombramiento del Comité de Recursos.
- Modificación de los Estatutos y aprobación o modificación, en su caso, del Reglamento de régimen interno de la cooperativa.
- Aprobación de nuevas aportaciones obligatorias, admisión de aportaciones voluntarias, actualización del valor de las aportaciones al capital social, fijación de las aportaciones de los nuevos socios, establecimiento de cuotas de ingreso o periódicas, así como el tipo de interés a abonar por las aportaciones al capital social.
- Emisión de obligaciones, títulos participativos, participaciones especiales u otras formas de financiación mediante emisiones de valores negociables.
- Fusión, escisión, transformación y disolución de la sociedad.
- Constitución de cooperativas de segundo grado y de grupos cooperativos o incorporación a éstos si ya están constituidos, participación en otras formas de colaboración económica (sociedades, agrupaciones, consorcios y uniones de cooperativas, o con otras personas físicas o jurídicas, públicas o privadas, y formalizar convenios o acuerdos, que sirvan para el mejor cumplimiento de su objeto social y para la defensa de sus intereses), adhesión a entidades de carácter representativo así como la separación de las mismas.
- El ejercicio de la acción social de responsabilidad contra los miembros del Consejo Rector, los auditores de cuentas y liquidadores.
Clases de asambleas:
- Ordinarias: Examinan la gestión social y aprueban, si procede, las cuentas anuales. Deberán ser convocadas por el Consejo Rector dentro de los seis meses siguientes a la fecha del cierre del ejercicio económico.
- Extraordinarias: Tratan temas distintos a los de las asambleas ordinarias. Serán convocadas a iniciativa del Consejo Rector, a petición de un número de socios que represente el 20% del total de los votos, y si lo prevén los Estatutos, a solicitud de los Interventores.
- De delegados: Se eligen en juntas preparatorias cuando los Estatutos, en atención a las circunstancias que dificulten la presencia de todos los socios en la Asamblea General, así lo prevean.
Consejo rector
Es el órgano colegiado de gobierno al que corresponde la alta gestión, la supervisión de los directivos y la representación de la sociedad cooperativa, con sujeción a la Ley, a los Estatutos y a la política general fijada por la Asamblea General.
El número de consejeros no podrá ser inferior a tres ni superior a quince. Los consejeros serán elegidos por la Asamblea General en votación secreta y por el mayor número de votos, por un periodo fijado en los Estatutos de entre tres y seis años.
Estará formado, al menos por un Presidente, un Vicepresidente y un Secretario. La existencia de otros cargos y de suplentes se recogerá en los Estatutos.
Excepciones:
- En las cooperativas formadas por tres no existirá el cargo de Vicepresidente.
- En las cooperativas con menos de diez socios, los Estatutos podrán establecer la existencia de un Administrador único, que ostente la condición de socio y que asumirá las competencias y funciones del Consejo Rector, su Presidente y Secretario.
Intervención
Es el órgano de fiscalización de la cooperativa. Podrá consultar y comprobar toda la documentación de la cooperativa y proceder a las verificaciones que estime necesarias.
Su función es la censura de las cuentas anuales y del informe de gestión, antes de ser presentados para su aprobación a la Asamblea General.
Los interventores serán elegidos entre los socios de la cooperativa. El número de interventores titulares no podrá ser superior al de consejeros y la duración de su mandato se fijará en los estatutos, de entre tres y seis años.
Comité de recursos
Tramita y resuelve los recursos contra las sanciones impuestas a los socios por el Consejo Rector y en otros supuestos que se establezcan legal o estatutariamente.
Su composición y funcionamiento se fijará en los Estatutos y estará integrado por al menos tres miembros elegidos de entre los socios por Asamblea General, en votación secreta.
Los acuerdos serán inmediatamente ejecutivos y definitivos, pudiendo ser impugnados.
Responsabilidad
La responsabilidad de los socios por las deudas sociales estará limitada a las aportaciones al capital social suscrito, estén o no desembolsadas en su totalidad.
La responsabilidad que tienen los socios que soliciten su baja en la cooperativa presenta las siguientes características:
- Durará hasta 5 años después de la baja del socio.
- El socio de baja responderá con el importe de la aportación que le devolvió la cooperativa en el momento de su baja.
- Responderá por las obligaciones contraídas por la cooperativa hasta el momento de su baja.
- Responderá, en primer lugar, la cooperativa con su haber social frente a las deudas que resulten de dichas obligaciones y luego el socio hasta el importe devuelto de la aportación
Capital
Los Estatutos fijarán el capital social mínimo con que puede constituirse y funcionar la cooperativa, que deberá estar totalmente desembolsado desde su constitución.
El capital social estará constituido por las aportaciones de los socios. Estas aportaciones podrán ser obligatorias y voluntarias, y a su vez, podrán ser:
- Aportaciones con derecho de reembolso en caso de baja.
- Aportaciones cuyo reembolso en caso de baja pueda ser rehusado por el Consejo Rector.
Las aportaciones de los socios al capital social se realizarán en efectivo.
Podrán consistir en bienes y derechos susceptibles de valoración económica, cuando lo permitan los Estatutos o lo acuerde la Asamblea General. La valoración de estos bienes se hará por el Consejo Rector, respondiendo solidariamente los consejeros, durante 5 años, de la realidad de dichas aportaciones y del valor atribuido.
Las aportaciones no dinerarias no producen cesión o traspaso, sino que la sociedad cooperativa es continuadora en la titularidad del bien o derecho.
En las cooperativas de primer grado el importe total de las aportaciones de cada socio no podrá exceder de un tercio del capital social excepto cuando se trate de sociedades cooperativas, entidades sin ánimo de lucro o sociedades participadas mayoritariamente por cooperativas.
Transmisión de las aportaciones
Las aportaciones podrán transmitirse:
- Por actos “inter vivos”, únicamente a otros socios de la cooperativa y a quienes adquieran tal cualidad dentro de los tres meses siguientes a la transmisión que, en este caso, queda condicionada al cumplimiento de dicho requisito.
- Por sucesión “mortis causa”», a los causa-habientes si fueran socios y así lo soliciten, o si no lo fueran, previa admisión como tales realizada de conformidad a la ley, que habrá de solicitarse en el plazo de seis meses desde el fallecimiento. En otro caso, tendrán derecho a la liquidación del crédito correspondiente a la aportación social.
Fondos sociales obligatorios
Las cooperativas deben constituir y dotar con excedentes, aportaciones y/u otros rendimientos:
- El fondo de reserva obligatorio destinado a la consolidación, desarrollo y garantía de la cooperativa, y no se reparte entre los socios.
- Fondo de educación y promoción.
- Así como cualquier otro que se establezca con carácter obligatorio por la normativa que resulte de aplicación en función de su actividad o calificación.
FINANÇAMENT I SUBVENCIONS
La major part d’iniciatives empresarials requereixen una gran inversió econòmica inicial (adquisició o lloguer de locals, mobiliari i equipaments, matèria primera, cost dels tràmits, etc.). Per a afrontar aquestes despeses tens diverses opcions:
- Cercar finançament directe per al teu projecte (finançament en capital), bé amb capital risc, per mitjà d’un inversor individual (‘business angel’) o amb un préstec participatiu o a través d’una plataforma de Crowdfunding.
- Demanar un crèdit (finançament en deute).
- Accedir a ajuts, subvencions i més incentius per reduir costos. Hi ha moltes formes de suport per a tot el procés que implica autoocupar-se: ajuts per a elaborar el pla d’empresa, situacions d’exempció de l’Impost d’Activitats Econòmiques, capitalització de l’atur (cobrament d’una sola vegada de l’import total de la prestació contributiva reconeguda al treballador), bonificacions de la base de cotització a la Seguretat Social per a joves, incentius a la contractació indefinida o temporal; i també tot un munt de subvencions per a cooperatives i societats laborals, línies d’ajut per a col·lectius determinats (dones, persones amb disminució) i per a determinades activitats (turístiques, iniciatives innovadores i d’ocupació).
- INFO
EMPRENDRE
El procés de constitució i posada en marxa d’una empresa és una tasca difícil, no per la seva complexitat, sinó per la laboriositat de la tramitació per a formalitzar aquesta constitució.
A l’hora de decidir crear una empresa, cal tenir en compte, entre altres, els següents factors: la definició de l’activitat a desenvolupar, la planificació global i a llarg termini, la valoració de riscos, la capacitat financera, la viabilitat del negoci , l’estudi de mercat … Tots aquests aspectes convé recollir-los en un document, que s’anomena Pla d’Empresa.
El següent pas és l’elecció de la forma jurídica tenint en compte una sèrie de factors clau: el nombre de socis, la quantia del capital social i la responsabilitat davant de tercers. Depenent de la forma jurídica escollida, caldrà dur a terme tràmits per a l’adopció de la personalitat jurídica i els corresponents a l’exercici de l’activitat.
A més, és interessant conèixer els programes de finançament per a emprenedors