Aquest dimecres l’Institut de la Joventut, amb la presència del nou Secretari d’Estat per a l’Agenda 2030, Enrique Santiago, ha presentat els resultats de la Consulta Pública a la Joventut que es va obrir al febrer per a recollir les principals preocupacions de la població jove de cara a la seva incorporació a l’Estratègia Espanyola de Desenvolupament Sostenible, eina del Govern per aconseguir que Espanya compleixi amb l’Agenda 2030.
Entre les dades més destacables es troben els relatius a l’ocupació i l’emancipació. En una escala de 10, els joves espanyols valoren la qualitat i l’estabilitat de l’ocupació juvenil molt negativament, per davall de tres punts. Quant al dret a l’habitatge i la tardana emancipació dels joves espanyols, 9 de cada 10 joves declara estar d’acord que es regulin els preus del lloguer.
L’objectiu d’aquesta consulta, oberta des del 5 de febrer fins al passat 7 de març i dirigida a joves de fins a 35 anys, organitzacions juvenils o prestadores de serveis a la joventut i direccions generals de joventut de les comunitats autònomes o municipis, ha estat fomentar la participació donant veu als joves com a protagonistes de la posada en marxa d’actuacions que permetin aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Finalment, s’han rebut 1.271 respostes, entre particulars, entitats juvenils i administracions públiques. Una participació molt positiva tenint en compte que no existia precedent de consultes d’aquest tipus al col·lectiu jove.
En la trobada, a més dels càrrecs institucionals, han participat com a representants de la joventut 11 associacions especialitzades en les principals problemàtiques: EAPN (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social), Joves CCOO, Joventut RUGEIX (UGT), Coordinadora d’Habitatge de Madrid, Sindicat de Llogateres, Fridays For Future, Extinction Rebellion, Federació Dones Joves, Grup Jove de la FELGTB, Creu Roja Joventut i el Consell de la Joventut d’Espanya.
Els resultats de l’enquesta, articulada entorn de cinc eixos (ocupació i emprenedoria, habitatge i emancipació, ecologisme, educació i participació i feminisme), no sent representatius estadísticament, sí que ens ofereixen una aproximació a les demandes i inquietuds dels joves espanyols, als seus problemes i necessitats.
L’ocupació i l’habitatge, pilars fonamentals per a la seva emancipació, figuren com dues de les grans preocupacions a les quals han de fer front. Així, valoren molt negativament la qualitat i estabilitat de l’ocupació. Identifiquen com els problemes en aquest àmbit: els baixos salaris (un 20%), els requisits d’experiència (un 18%), la temporalitat (un 16%) i la falta d’oportunitats i l’incompliment dels drets laborals (un 10%). Més del 90% dels joves participants considera que les pràctiques laborals han de ser remunerades, que és necessari bonificar la contractació juvenil, enfortir els plans públics d’ocupació i fomentar l’ocupació juvenil en l’àmbit rural.
En relació a l’habitatge, els joves valoren per davall de 4 les seves possibilitats d’accedir a un habitatge abans dels 30 anys i marquen com a principals obstacles la inestabilitat laboral en un 37%, la insuficiència d’ingressos en un 33% i l’alt preu dels lloguers en un 20%. Respecte a les seves demandes, 9 de cada 10 estan d’acord que és necessària una regulació dels preus del lloguer. A més, la gran majoria considera que s’haurien d’impulsar ajudes per a accedir a l’habitatge i veu necessari ampliar el parc públic d’habitatge.
En matèria d’educació, els resultats reflecteixen una defensa massiva del dret a un sistema d’educació universal, de qualitat i inclusiu que garanteixi que ningú es queda enrere. En aquest sentit, defensen les beques com a garantia de la igualtat d’oportunitats. Detecten com a problemes més destacats la falta d’inversió en l’educació pública, les elevades ràtios professor-alumne i la falta d’adequació dels temaris i continguts al mercat laboral. Altres aspectes significatius són que el 84% considera necessari reforçar l’educació en igualtat de gènere, un 92% veu imprescindible impulsar la Formació Professional i un 90% creu que l’educació en línia ha posat de manifest la bretxa digital.
Finalment, feminisme i ecologisme es perfilen com dos grans fenòmens socials imparables i irrenunciables, convertint-se la joventut en motor d’aquests moviments. Així, en una escala de 10, valoren per sobre de 8 afavorir la conciliació familiar, la corresponsabilitat en les cures, les lleis per a combatre la violència masclista o les polítiques públiques per lluitar contra la discriminació per gènere, com ara les accions positives. Així mateix, el 94% està “d’acord” o “molt d’acord” que ha d’haver-hi major compromís empresarial i institucional per a acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones i garantir l’accés a les dones a llocs de responsabilitat.
Per als joves espanyols la crisi climàtica i la protecció del medi ambient són qüestions prioritàries i les seves principals preocupacions són la dependència de plàstics d’un sol ús (12%), la contaminació de l’aire (10%), la protecció dels animals (7%), l’augment de la temperatura global (7%), els abocaments tòxics a la mar (7%) i la desforestació (6%). Per al 72%, la joventut és el col·lectiu més perjudicat per la crisi climàtica i el 97% considera que les administracions públiques han de garantir una transició ecològica justa. Finalment, un 98% pensa que es pot detenir el canvi climàtic o reduir el seu impacte.
Totes aquestes dades s’han presentat en la ´Trobada amb la Joventut` que ha tingut lloc aquest dimecres 7 d’abril i que ha estat inaugurat per María Teresa Pérez, directora general de l’Injuve. L’encarregat d’exposar les conclusions ha estat José Ismael Criado, director del Centre Eurollatinoamericà de Joventut (CEULAJ), i ha clausurat l’acte el Secretari d’Estat per a l’Agenda 2030, Enrique Santiago, qui va prendre recentment el relleu d’Ione Belarra, actual Ministra de Drets Socials i Agenda 2030. Els temes tractats en aquesta trobada s’incorporaran a l’informe per a l’Estratègia Espanyola de Desenvolupament Sostenible que s’enviarà a Brussel·les.
Per a la Directora General de l’Injuve aquesta iniciativa “és una aposta per la joventut com a factor indispensable de desenvolupament i de transformació social que ha de protagonitzar el canvi cap a un nou model de cara a la consecució en 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
