És important tenir clar alguns conceptes en aquest tema tan important
És lògic tenir dubtes sobre el tema de la sexualitat, per això aquí hem preparat una secció on tractarem d’esclarir tots els conceptes com poden ser les diferències entre sexe, gènere, expressió i atracció o com tractar les relacions sexuals o els embarassos no desitjats, entre altres.
La sexualitat és tant diversa com ho son les persones. Tot i que ens acompanya tota la vida, sovint no s’educa per parlar-ne obertament. Aprenem a partir d’experiències que cadascú viu a la seva manera. La comunicació és necessària per gaudir-ne del tot. S’han de fer preguntes i hi ha d’haver respostes.
La sexualitat és un concepte molt ampli, que va des de conèixer el cos, el fet de compartir, les emocions i les relacions. Cadascú viu la sexualitat a la seva manera, ja que aquesta és present des que naixem fins que morim. El sexe, en canvi, és un assumpte més biològic: són característiques del cos. De vegades anomenem sexe a les relacions sexuals, ja siguin amb coit o sense. Per poder gaudir de la sexualitat, cal que coneguem els nostres cossos i què ens dona plaer… Quan compartim experiències, la bona comunicació és clau!
Sovint sentim a parlar de sexe i de gènere com a sinònims, però en realitat no signifiquen ni impliquen el mateix. Quan parlem del nostre sexe feim referència a les característiques físiques amb què hem nascut i com s’han desenvolupat, és a dir: els genitals, la forma del cos, el pèl corporal, les hormones…, per tant, el sexe és biològic. El gènere, en canvi, és una construcció social que es relaciona amb l’educació i la cultura.
Per tant, en funció del sexe som mascles, femelles, intersexuals… i, en funció del gènere som dones, homes, queer… Pot passar que el sexe que ens van assignar quan vam néixer no coincideixi amb el que nosaltres sentim. La identitat de gènere fa referència a com ens sentim i com ens identifiquem a nosaltres mateixos. Si tal com ens considerem coincideix amb els nostres genitals, som persones cis, mentre que, si no coincideix, som persones trans. L’expressió de gènere, en canvi, fa referència a com mostrem a l’exterior el gènere amb què ens identifiquem; és a dir com ens vestim, com actuem, com ens comportem… Això sovint s’associa als conceptes de masculí i femení.
Finalment, hi ha el fet de l’atracció: quines persones ens atrauen sexualment. Pot ser que preferentment ens atreguin persones del nostre mateix sexe o gènere (en aquest cas som persones homosexuals), d’un altre sexe o gènere (llavors som persones heterosexuals), persones indistintament del seu sexe o gènere (ens diem bisexuals) i també pot ser que no ens atregui ningú sexualment (i, per tant, en diem persones asexuals). S’ha de dir que l’orientació sexual d’una persona no es pot reconèixer a simple vista, ni pels seus comportaments o aficions. Per evitar confusions sempre és millor demanar-li.
No tothom encaixa en el sistema sexe o gènere normatiu. De fet, és difícil encaixar del tot en el que s’espera de nosaltres. Per això, és habitual que tinguem dubtes sobre la nostra orientació sexual, per exemple. Cada persona té la seva pròpia resposta a aquestes preguntes i ens hem d’anar descobrint, poc a poc, a nosaltres mateixos i assessorar-nos en cas de necessitar-ho.
El mite de l’amor romàntic entén les relacions sexo afectives com aquelles entre un home i una dona, per a tota la vida, sempre pendents l’un de l’altre i sense ningú més. Aquest ideal d’amor romàntic se sosté sobre la base d’altres mites: l’exclusivitat de les relacions, la mitja taronja… A la pràctica, la majoria de les persones no tenen aquest model de relacions, ja que l’hem anat desconstruint el mite de l’amor romàntic. Com es fa aquest procés de desconstrucció?
En primer lloc, avui en dia, tots i totes tenim força assumit que les relacions no són per sempre. És habitual que hi hagi persones que vulguin aventures d’una nit, rotllos d’un temps o bé parelles estables (que no vol dir eternes). I sovint anem canviant de model al llarg de la vida, cosa que està molt bé!
En segon lloc, cada cop està més normalitzada la diversitat d’opcions i orientacions sexuals. Tots i totes coneixem persones a qui els agraden només els homes, només les dones, o tant els homes com dones, o… I, a més, és genial poder expressar les nostres preferències i compartir-les, si ve de gust i tenim confiança per fer-ho. A les Illes Balears hi ha una llei que garanteix els drets de dels col·lectius LGBTI, la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar la LGTBI fòbia.
Tot això vol dir que tothom és lliure d’expressar-se i d’estimar a qui vulgui, sempre que ho faci amb respecte. Més enllà de la llei, s’ha de vetllar perquè totes i tots tinguem els mateixos drets i puguem denunciar les discriminacions del nostre entorn.
I, en darrer lloc, tenim el model de relació. Fins ara estava normalitzat que les relacions eren entre dues persones i hi havia més: és el model de relació monògam (vincle afectiu i sexual entre només dues persones). Cada cop més prenen força altres opcions, com la relació oberta (en la qual s’acorda que el vincle afectiu és entre dues persones, però es poden tenir relacions sexuals amb altres persones) i el poliamor (on s’estableixen relacions afectives i sexuals amb més d’una persona). És important conèixer els diferents models de relació, i respectar les opcions de cadascú. És molt important tenir molt present que el model de relació s’ha d’escollir entre totes les persones que la formen, no es pot imposar el propi.
Per tal que les relacions sexuals entre persones siguin motiu de benestar i plaer han d’estar basades en cinc principis: respecte, igualtat, seguretat, comunicació, assertiva i confiança. Els límits, però, són difícils i sempre s’han de parlar. Per exemple, hi ha qui creu que és confiança que la parella controli amb qui parlem pel whatsapp o amb qui quedem, però no és això: confiança és que no faci falta cap tipus de demostració i creiem el que ens digui l’altre.
Respecte implica tenir presents els punts de vista de la parella. Les seves opinions, les seves amistats, els seus gustos. No necessàriament els hem de compartir. De fet, és bo que en una relació hi hagi coses que no siguin compartides. La comunicació assertiva és aquella en la qual es tenen en compte els sentiments i emocions de les persones implicades.
També implica prendre les decisions conjuntament, tenint en compte els diferents punts de vista: no pot ser que sempre una de les persones proposi i l’altra accepti, i que al revés això no passi. En aquest cas no hi ha igualtat en la relació. La igualtat serveix per construir relacions fortes, ja que les persones implicades tenen la mateixa importància en el projecte conjunt.
Finalment, la seguretat fa referència a poder dir les coses bé, sense por que l’altre s’enfadi amb les conseqüències que això impliqui. Amb la parella s’ha d’estar bé. Si es pateix emocionalment, físicament o psicològicament vol dir que la relació no és segura i ens hem de replantejar les coses.
Tothom ha tengut dubtes, inseguretats i pors en les relacions sexuals. I no només en les primeres. Sempre sorgeixen coses noves que s’han de gestionar. En les relacions sexuals és molt important gaudir el moment, explicar què sentim i compartir les inseguretats… però també les coses que ens agraden i ens fan sentir bé. No existeixen ni les persones ni les relacions perfectes.
Per compartir dubtes, inseguretats i pors, primer s’han de crear els espais adequats per fer-ho. No es poden expressar les emocions en qualsevol moment, ja que s’han de garantir que les altres persones estiguin receptives. De fet, ens hem de comunicar tenint en compte el que nosaltres sentim i pensam, però també allò que sent i pensa l’altra persona. Per tant, hem de dir les coses en positiu: per exemple, les coses bones i les coses a millorar. Hem de tenir en compte que quan gestionam les emocions ho fem perquè estimam aquella persona i volem estar encara millor amb elles. També és molt important saber rebre les crítiques i les propostes de millora i reconèixer i treballar els nostres defectes.
El risc d’embaràs hi és des del moment en què hi ha relacions sexuals amb penetració. Els mètodes anticonceptius ens permeten tenir aquest tipus de relacions sexuals evitant el risc d’embaràs. Hi ha molts tipus de mètodes anticonceptius, amb característiques diferents, així que per saber quin és el més recomanat per a cadascú, s’ha de tenir tota la informació.
Els preservatius (femenins i masculins) són l’únic mètode anticonceptiu que a més evita les infeccions de transmissió sexual. N’hi ha de diversos tipus i materials. Altres mètodes anticonceptius són hormonals (píndoles, pegats…), de barrera (com el DIU o el diafragma) o quirúrgics.
Finalment, s’ha de recordar que la marxa enrere no és un mètode anticonceptiu. Abans de l’ejaculació surt líquid preseminal, que neteja i lubrica, i aquest líquid també conté espermatozous. Per tant, encara que el jove pugui controlar l’ejaculació, fer ús de la marxa enrere no ens garanteix evitar l’embaràs.
Però de vegades passen coses (com que se’ns romp el preservatiu, feim la marxa enrere d’imprevist…) i s’ha d’actuar després de la relació sexual. L’anticoncepció d’emergència (pastilla de l’endemà) i l’avortament permeten gestionar a posteriori aquests riscos.
L’anticoncepció d’emergència s’utilitza per evitar un possible embaràs en el cas d’una relació sexual amb penetració vaginal amb risc, ja sigui perquè s’ha trencat un condó o perquè no s’han fet servir mètodes anticonceptius. L’anticoncepció d’emergència no és un mètode anticonceptiu, però ens ajuda a evitar embarassos. És una pastilla gratuïta que podem adquirir als centres de salut i s’ha de deixar ben clar que no hi ha un màxim de vegades que es pot fer servir. Això sí, només és efectiva durant les 72 hores de després del coit.
L’avortament és un dret i és gratuït. Les dones poden decidir avortar lliurement sempre que siguem majors d’edat. Les menors d’edat per fer-ho necessiten el consentiment de les seves mares, pares o tutors legals.
Així com la prevenció d’embarassos és un assumpte que només afecta les persones heterosexuals, el risc d’infecció afecta tothom. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) es transmeten de persona a persona quan es tenen relacions sexuals sense protecció. Potser la més coneguda és el VIH/SIDA, però no és la més freqüent: l’herpes, la gonorrea i el papil·loma són més habituals.
La majoria d’ITS es transmeten quan alguns fluids del cos (sang, fluix vaginal, semen) entren en contacte amb una porta d’entrada (anus, vagina, gland, boca). Les pràctiques que comporten més risc de transmissió d’ITS es basen en la penetració, especialment l’anal i la vaginal. Sempre podem protegir-nos utilitzant preservatius (masculí o femení), i guants i quadres de làtex. Recordeu que no tots els mètodes anticonceptius protegeixen de les ITS.
Si es detecten a temps la majoria d’infeccions es poden tractar. Moltes persones tendran alguna infecció de transmissió sexual al llarg de la vida, així que és molt important cuidar-se i fer-se les proves d’infeccions. A més, quan es detecta una infecció també és important cuidar les persones amb les quals s’han tingut relacions sexuals i avisar-les per si es volen fer una prova o una revisió mèdica. S’ha de tenir present que tenir una ITS no implica deixar de tenir relacions sexuals: els preservatius masculí i femení permeten gaudir del sexe sense por a transmetre malalties. En la sexualitat el més important és cuidar-se i tenir cura dels altres.