Tot el que necessites saber per un món més just
En aquest apartat de la nostra web tractarem d’aclarir tots els dubtes que puguis tenir sobre aquest tema. Definició de gènere i sexe, igualtat i equitat de gènere, etc.
Comencem per definir el gènere, que és el conjunt de característiques que cada societat o cultura defineix i assigna com a pròpies d’homes i dones. S’aprèn a través dels processos de socialització, per la qual cosa canvia d’una cultura a una altra i d’una època a una altra. El gènere classifica als éssers humans sobre la base de trets socials i culturals en el que considerem pròpiament masculí i el que considerem pròpiament femení.
Mentre el sexe fa referència als aspectes biològics que es deriven de les diferències sexuals, el gènere és una definició de les dones i dels homes construïda socialment i amb clares repercussions polítiques. El sexe d’una persona és determinat per la naturalesa, però el seu gènere l’elabora la societat.
Seguim amb la clarificació de què és igualtat de gènere. Segons Nacions Unides, la igualtat de gènere es refereix a “la igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats de les dones i els homes, i les nenes i els nens”. Per tant, el sexe amb el qual hàgim nascut mai determinarà els drets, oportunitats i responsabilitats que puguem tenir al llarg de la nostra vida. La igualtat de gènere no significa que homes i dones siguin idèntics, igual que no ho són tots els homes entre si ni totes les dones entre elles. La igualtat significa que homes i dones tenen els mateixos drets.
La igualtat de gènere és per tant un principi jurídic universal, mentre que l’equitat de gènere introdueix a més un component ètic per a assegurar una igualtat real que d’alguna forma compensi la desigualtat històrica que el gènere femení arrossega quant a representació política o mercat laboral, entre altres. L’equitat ha d’aplicar-se en el gènere tal com s’aplica en altres àmbits, com per exemple en el sistema tributari, on cada persona paga més o menys en funció del que té.
La perspectiva de gènere suposa visibilitzar, identificar i tenir en compte les circumstàncies, necessitats, problemes específics de tota la població, d’homes i dones. Ara bé, la perspectiva de gènere també significa equiparar les posicions d’homes i dones, que encara continuen sent desiguals, per a aconseguir una societat igualitària, on homes i dones tinguem els mateixos drets i oportunitats.
Un altre concepte bàsic són els estereotips. Són idees generalitzades que es transmeten de generació en generació i que són compartides per la majoria de la societat. Aquestes idees estan fortament arrelades i són difícils de canviar, si no s’intervé des dels Governs i les Administracions Públiques amb polítiques i accions que permetin introduir canvis en la societat per a combatre les situacions i comportaments que produeixen desigualtat i discriminació. Encara que s’ha avançat molt en la igualtat entre homes i dones, encara hi ha actituds i comportaments que s’identifiquen com a propis i apropiats per a joves i per a al.lotes, per a homes i per a dones. Aquests comportaments s’adquireixen a través de l’educació en la família, a l’escola,
a través de la publicitat, etc., de manera que les persones assimilen determinats estereotips que donen forma als rols de gènere o comportaments que esperen de nosaltres segons siguem homes o dones.
D’aquests estereotips es deriven els rols de gènere que situen en plans diferents i generalment discriminatoris a homes i dones en virtut del que es considera femení o masculí, donant lloc a la construcció social de la desigualtat. Els rols de gènere són papers, funcions, activitats o característiques que s’atribueixen a homes i dones i que defineixen el comportament que la societat espera de cadascun i cadascuna d’elles.
El marc normatiu estatal gira entorn de dues lleis:
Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que estableix mesures de protecció integral, la finalitat de les quals és prevenir, sancionar, erradicar aquesta violència i prestar assistència a les persones que siguin víctimes.
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que desenvolupa el principi d’igualtat de la Constitució i estableix mesures preventives transversals en tots els departaments del Govern.
I en l’àmbit de la CAIB en 2016 es van aprovar dues lleis com són:
la Llei 8/ 2016, de 30 de maig, per a garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i per a erradicar l’LGTBI fòbia.
la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, la qual té com a objectiu establir i regular els mecanismes i els dispositius dirigits a promoure i garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raó de sexe, en qualsevol àmbit.
La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
L’objectiu manifest d’aquesta llei és actuar contra la violència de gènere en el seu conjunt i des del reconeixement de les seves característiques i el seu origen social i cultural. La violència de gènere a què es refereix aquesta Llei comprèn “qualsevol acte de violència física i psicològica, incloses les agressions en la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat»
L’àmbit de la Llei abasta tant els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a les víctimes, com la normativa civil que incideix en l’àmbit familiar o de convivència on principalment es produeixen les agressions.
La Llei estableix mesures de sensibilització i intervenció en l’àmbit educatiu. Es reforça, amb referència concreta a l’àmbit de la publicitat, una imatge que respecti la igualtat i la dignitat de les dones. Es fa costat a les víctimes a través del reconeixement de drets com el de la informació, l’assistència jurídica gratuïta i altres de protecció social i suport econòmic.
La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Aquesta Llei defensa el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discriminació per raó de sexe, que afecta les dones. Té per objecte desenvolupar el principi d’igualtat que inclou la Constitució i establir mesures preventives transversals en totes les activitats del Govern.
Ordena les polítiques públiques, sota l’òptica del principi d’igualtat i la perspectiva de gènere, mitjançant l’establiment de pautes afavoridores de la igualtat en polítiques com l’educativa, la sanitària, l’artística i cultural, de la informació, de desenvolupament rural, d’habitatge, esport i cooperació internacional.
Les polítiques d’Igualtat es defineixen com el conjunt de les decisions, objectius i mesures adoptades per les institucions públiques en relació amb el foment de la igualtat entre dones i homes i amb la millora de la situació socioeconòmica, política i cultural de la dona.
Les estratègies pròpies que han utilitzat les Polítiques d’Igualtat han estat fonamentalment dues:
– les polítiques específiques que utilitzen l’acció positiva com a instrument fonamental
– la transversalitat de gènere (que incorpora la perspectiva de gènere en totes les polítiques i mesures).
Per acció positiva identifiquem totes aquelles mesures d’impuls i promoció que tenen per objecte establir la igualtat entre dones i homes. El seu propòsit és corregir situacions de discriminació específiques. Per exemple: els plans municipals per a combatre la violència cap a les dones són un exemple clar de política específica. Dins d’aquesta política específica, la reserva de contingents d’habitatges socials per a dones víctimes de violència és un exemple d’una acció positiva.
La transversalitat o mainstreaming suposa la integració de les accions específiques en les polítiques generals, de tal forma que la consecució de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes passa a convertir-se en objectiu general d’aquestes últimes. Es tracta que totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes d’actuació, estiguin impregnades de perspectiva de gènere.
La transversalitat o mainstreaming de gènere, ha estat definida com “l’organització (la reorganització), la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels processos polítics, de manera que la perspectiva de la igualtat de gènere s’incorpori en totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques” (Consell d’Europa 1999), i constitueix una de les prioritats de l’estratègia més eficaç per a construir una societat igualitària entre les dones i els homes d’Europa.
A nivell estatal, la Llei 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes estableix el marc general d’intervenció de tots els poders públics en relació amb la promoció de la igualtat entre dones i homes i defineix en l’Article 15, que la transversalitat del Principi d’Igualtat de Tracte i Oportunitats entre dones i homes informarà, amb caràcter general, l’actuació de tots els Poders Públics. Les Administracions Públiques ho integraran, de manera activa, a través de l’adopció i execució de les seves disposicions normatives, definint i pressupostant polítiques públiques en tots els àmbits i en el desenvolupament del conjunt de totes les seves activitats.
De manera particular, tant les mesures d’acció positiva com la transversalitat de gènere queden recollides en els Plans d’igualtat que els organismes especialitzats han promogut i lloc en funcionament en l’àmbit de l’Estat i en el de les Comunitats Autònomes.
L’organisme responsable d’impulsar i implementar els plans d’igualtat estatals ha estat l’Institut de la Dona des de la seva creació. Actualment està vigent el Pla estratègic d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2018-2021.
Els Plans d’Igualtat autonòmics es duen a terme pels organismes especialitzats. A Balears aquest organisme és l’IBDONA i actualment està desenvolupant el IV Pla estratègic d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2015-2020.
Pel que respecta a l’Administració Local, a partir de 1990 es van creant les primeres regidories de la dona. És des d’aquí que es promouen els primers serveis especialitzats per a atendre les dones a nivell social, jurídic i psicològic. També es comencen a aprovar els primers plans locals d’igualtat, especialment en els municipis de major grandària.
La Regidoria d’Igualtat va ser una realitat amb l’inici de l’actual legislatura 2019-2023.
En 2019 Marratxí ha rebut el Distintiu per la Igualtat de Gènere, que atorga l’Associació Forgender Seal. Això està relacionat amb el compliment de la Norma SG City 50-50. El Distintiu per la Igualtat de Gènere és el primer segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit municipal. És un sistema de gestió de gènere que es posa a la disposició dels municipis com a eina per a afavorir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local.
Es va començar a treballar en aquest procés en 2018 amb l’objectiu d’obtenir aquest Distintiu. Per a això va ser necessari presentar un Pla de Treball format per 79 mesures.
Finalment s’ha de destacar que des de 2018 es rep la Subvenció del Pacte d’estat en matèria de violència de gènere. Són fons destinats als ajuntaments per a la realització de programes dirigits a erradicar la violència de gènere. Marratxí ha usat aquests fons per a desenvolupar tallers d’igualtat i de prevenció de la violència de gènere en adolescents en els centres educatius del municipi.
